dimecres, 20 d’octubre de 2010

laika


La gossa Laika (en rus Лайка, "que lladra"), va ser el primer ésser viu a orbitar la Terra. Ho va fer a bord de la nau soviètica Sputnik II, el 3 de novembre de 1957, un mes després que el satèl·lit Sputnik I fos posat en òrbita.

L'animal era un gos abandonat que va ser capturat i preparat; l'escolliren perquè els responsables de la missió consideraven que els gossos vagabunds eren capaços de sobreviure en condicions més difícils que aquells que vivien a l'entorn familiar.

Igual que altres animals a l'espai, Laika va morir entre cinc i set hores després del llançament, força abans del que les previsions vaticinaven. La causa de la seva mort fou, probablement, una combinació de l'estrès sofert i el sobreescalfament que segurament va ser ocasionat per un desperfecte del sistema de control tèrmic de la nau. No obstant això, la possible causa no va ser revelada fins a dècades després del vol. Encara que Laika no va sobreviure al viatge, la seva experiència va demostrar que era possible que un organisme suportés les condicions de microgravetat, obrint camí així a la participació humana en vols espacials.

Viquipèdia dixit.




23 comentaris:

  1. Recordo que elcurs passat vaig haver d'explicar aquesta història de la Laika a un grup d'alumnes de quart de primària. En dir que havia mort, hi va haver una catarsi general de plors a l'aula. En diuen educació emocional.

    ResponElimina
  2. Les bestioles i l'educació emocional, quin tema.
    Encara no m'he refet de la mort de la mare de Bambi. I ha plogut molt des d'aquell diumenge al cinema Dante (Horta, Barcelona).

    ResponElimina
  3. Pobra Laika. Gràcies al seu sacrifici, el de la Bruixa d'Or de Sort podrà anar a vendre participacions de la rifa de Nadal a la lluna. Progrés, se'n diu d'això.

    ResponElimina
  4. Mira! Jo vaig veure Bambi un pèl més avall, al cinema Maragall. Tot i el mite, no aconsegueixo recordar que hagués plorat. Posats a fer, m'estimo més aquesta llagrimeta per la Laika.

    ResponElimina
  5. aneu humanitzant les bèsties aneu! i vinga fer vegans i anti-especistes! santapaciènciagloriosa! Doncs jo no vaig veure mai Bambi, i quan la vaig veure de gran, vaig pensar en una recepta de civet de cèrvol amb salsa de groselles que tinc que n'hi ha per llepar-se les peülles :)

    ResponElimina
  6. Clidi, peasso Cruella de Ville!!!

    ResponElimina
  7. Jo no recordo la història de la Laika. Però el bambi sí. Jo sñi que la vaig veure Mailtde, el Bmabi, i no sé si m'he refet o no.
    En fi, d'allò a les princesetes horroroses del disney Channel d'avui, hi va un abisme. (hi ha algun lloc on demanar que prohibexin el maleït canal, o posar-los una demanda per promoure l'atontament infantil?)

    ResponElimina
  8. Jo no m'he refet, Eulàlia, que hi penso tot sovint!!

    ResponElimina
  9. Ai, Clidi, m'has fet recordar un episodi de Doctor en Alaska, on troben un mamut de l'any de la picor, i es presenten un munt de paleontòlegs a Cicely perquè és un descobriment molt important i blablabla. La cosa és que el mamut desapareix. L'escena final: un que es diu Walt Cooper fotent-se un entrecot del mamut. Se l'ha endut cap al congelador de casa seva!!
    No he trobat l'escena en qüestió, però no me'n puc estar d'enllaçar-ne aquesta. L'episodi es titula "Llums del nord", crec, però jo l'acabo de batejar "Enceneu els llums"!!!.

    ResponElimina
  10. hahaha després m'ho miro :) per cert, qui em va donar la "mesura de les coses" va ser un nen saharaui que vam tenir rondant per casa quan, en la visita de rigor al zoo, i al veure l'os bru el nen va dir: "que abrigo más buenito! molt bo, molt bo, en desert hace frio, a la nit, en noche, mucho mucho frio!" ^^

    ResponElimina
  11. ah! i el primer que penso fer quan vagi a Alaska (que jo hi vaig ni que sigui amb l'Imserso) serà bucar el doctor :)

    ResponElimina
  12. Pos mira Clidi, que jo no sóc de voltar gaire, que sóc molt quieta, sedentària, vaja, però jo a Alaska hi vull anar tant si com no.

    ResponElimina
  13. ...parlant d'Alaska, després dels doscents episodis de Seinfeld ara estic immers a la tercera temporada de Doctor en ídem...., per cert, la trobo realment boníssima, molt millor que algunes que es fan actualment,...surrealista, intel·ligent, de chapeau!,...potser els pentinats resulten una mica demodé, però anarhianant....

    ResponElimina
  14. Ahir els contes de James Finn Garner, avui la Laika i el Bambi... Que és, que hi ha una passa de nostàlgia? (Per cert, amb l'Imserso tot lo més que és pot anar és a Canaries, i aviat ni això).

    ResponElimina
  15. Matilde, sí, jo també vaig plorar amb Bambi i adorava (i adoro) Doctor en Alaska. Era tota una epopeia seguir-la amb els canvis de programació i a aquelles hores... Recordant tot el que vam aprendre amb la sèrie, per a les enamorades del doctor i d'Alaska: http://silvia-colominas.blogspot.com/

    ResponElimina
  16. Sí, Mitchum, la primera temporada, sobretot, es veu tan taannnn vuitantera. Tant me fa, però. Adoro aquesta sèrie.

    ResponElimina
  17. Sí, sí, Brian, em sembla que és un virus. Mentre no acabem amb la Maria Luisa Seco i en Torrebruno...

    ResponElimina
  18. Em sumo a la llista d'admiradors de Doctor en Alaska, amb pentinats "demodés" o sense... potser sí que estem nostèlgics?

    ResponElimina
  19. Jo sóc més de Chris de la mañana, Bibliotossa.
    Mira, em sembla que aquest vespre, després de sopar, cap a Cicely falta gent!!

    ResponElimina
  20. És el fred, Eulàlia. La tardor, les fulles que cauen i tot aquest cuentu. ;)

    ResponElimina
  21. ÉS EL BLOG D'UNA BIBLIOTECA O DEL CAP D'ESTOPES ?? LES SÈRIES DE TELEVISIÓ AL BON CINEMA ÉS COM CORÍN TELLADO A KAFKA !!

    ResponElimina
  22. Sí, benvolgut anònim, aquest bloc és una merda. Una merda descomunal. Un despropòsit. Què m'has de dir que jo no sàpiga. Ja trigues a tancar la màquina i anar a llegir Kafka. Jo també ho faré. "Indagacions d'un gos".
    Comença així:

    Com ha arribat a canviar la meva vida i com, tanmateix, no ha canviat en el fons!
    Quan penso retrospectivament i evoco aquelles èpoques en què vivia encara enmig de la gossada i participava de tot allò que la preocupava, un gos jo entre gossos, trobo tanmateix, per poc detingudament que m'ho miri, que ja de sempre hi havia alguna cosa que no quadrava, que hi era present un esquinç, que un lleuger malestar em sobrepenia enmig dels actes populars més honorables, de vegades fins i tot en petits cercles de tota confiança, però no, no de vegades, sinó molt sovint, i la mera visió d'un gos consemblant meu, la mera visió m'ho feia aparèixer com mai no vist, i em desconcertava, m'esgarrifava, em desesperava, desvalgut...
    .

    Doncs, res, anònim, bona nit i gràcies.

    ResponElimina
  23. Anònim no te'n enteres una P*** m****,....si vols parlar de la genial tv. que es fa avui en dia en parlem, si vols també podem parlar de Corin Tellado o de Kafka, però barrejar-ho no ve a "cuentu"....amb perdó. Més ben dit, encara et diré més, avui en dia (bona part d') el bon cinema es fa a la tele....
    En quan a que si és un blog de la biblioteca o el cap d'estopes,...no sé què dir-te, i no cal que cridis tant alt que ja t'hem sentit....

    ResponElimina