dijous, 21 d’octubre de 2010

interiorisme

Remeno la xarxa a la recerca d'informació sobre Haddon i vaig a petar al bloc de l'Sfer, una casa que freqüento assíduament -valgui la redundància-, i on robo amb tanta franquesa, que em fa l'efecte que l'Sfer és col·laboradora passiva nostra, i jo, pispa en plantilla de Librosfera, que així és com es diu el seu bloc. La qüestió és que he ensopegat amb un apunt de l'Sfer de fa un parell d'anys que va de turisme d'interiors. Cambres d'escriptura.


Mark Haddon
Martin Amis
J. G. Ballard
John Banville
Virginia Woolf
Jane Austen
Rudyard Kipling
Charlotte Brontë

I el complement ideal d'aquesta visita turística el trobem a ca l'Espai de llibres.  
Ergonomia literària.



addenda
Joan Brossa
Ray Bradbury

Somerset Maugham
Knut Hamsun
Marguerite Yourcenar
Rafael Chirbes (aquest, per a Mitch)
William Faulkner (aquest, per a Fgt)


24 comentaris:

  1. Com que som tafaners de mena, ens agrada això de treure el nas als despatxos dels escriptors... però... què ben endreçadet que està tot! Fins i tot la del Roald Dahl (que tu no has reproduit)i que tenia fama de ser una mena de desastre (més o menys com jo, us ho confesso...). Massa ben posats per a la foto, trobo.

    ResponElimina
  2. Sí, sí, Eulàlia, talment la finestra indiscreta.
    Ai, i amb el teu comentari m'has fet recordar una cambra tipus germans Collyer. La hi afegeixo.

    ResponElimina
  3. Aquí es pot comprovar que Déu no reparteix el bon gust de forma equitativa. Sospito que algun d'aquests espais ha estat retocat per algun decorador o publicista, ja que em costen una mica de creure. M'agrada veure com passen les èpoques, i com Haddon ja és a l'era Ikea.
    Saps si J.G. Ballard també feia de dragg queen a hores mortes? Perquè el despatxet té tela.

    ResponElimina
  4. Aquí es pot comprovar que Déu no existeix!! Com se t'acut ficar-te déu a la boca, Lluís, què t'està passant??

    Digueu-me vintage, però jo em quedo amb l'estudi de Kipling.

    ResponElimina
  5. ...parlant d'espais, és molt maco el de Ray Bradbury que apareix a la sèrie el teatro de Ray Bradbury,...és una colla d'episodis de misteri i terror tipus Alfred Hitchcok presenta o la dimensió desconeguda però totes els relats son de Bradbury, n'hi ha alguns de genials, però la serie la presenta el mateix Bradbury al seu despatx on, suposadamet, escriu i està ple de coses cosetes i més coses....caòticament divertit....boncapdesetmana

    ResponElimina
  6. Què dius, boncapdesetmana, Mitch? Si som dijous!!
    Tens cap post per demà o els haig de continuar atabalant amb les meves bestieses, pobra gent, que són de molt bona pasta i tenen més paciència que Job, tret d'un anònim dels c****** que sempre entona la cançó de l'enfadós i puta Hyde, (no sé què li passa al teclat, volia escriure put a Hyde!)però en covard.

    ResponElimina
  7. ..ei Matilde, tot just sou dijous a Vic?, al meu poble ja som divendres!!!!
    ...he programat un postet per demà i he contestat al anònim amb majuscules...pobret, és d'aquells que encara creuen que a la tele només emiteixen basura,...

    ResponElimina
  8. Veí de les Corts21/10/10 12:14

    Aquest sostre del Amis em té meravellat... M'hi passaria hores mirant al cel... No fotria brot. Malauradament ca meva s'assembla a la del Brossa.

    Encara estàs de vacances, Robert, marededéu! A mi m'han ngat la jubilació anticipada. Rebufa!

    ResponElimina
  9. Ai, sí, com cridava l'anònim!!

    ResponElimina
  10. Això dels crits anòmins em remet a allò de "la raó de la força o la força de la raó"... En fi, n'hi ha que no tenen sentit de l'humor, al Riell n'hem trobat un munt "d'aquestos" al llarg dels temps.

    Caram amb l'addenda... no sóc pitjor que el Brossa, però em falta poc. Veí; diria que el sostre de l'Amis és una finestra plena de fulles de tardor? O m'equivoco?

    ResponElimina
  11. Veí de les Corts21/10/10 12:26

    De quin anònim parleu???

    Ohh! i quina butaca, la de l'Amis...

    ResponElimina
  12. Bé, veient en Brossa encara tinc l'esperança d'arribar a ser una escriptora famosa algun dia. Si més no el caos ja el tinc, ara ja només cal escriure res :P

    ResponElimina
  13. Veí, mira els comentaris de l'apunt d'ahir i tindràs la resposta... res rellevant, val a dir. Tan sols per si et pica la curiositat...

    ResponElimina
  14. Veí de les Corts21/10/10 12:59

    Ah, Eulàlia, em referia al sostre de l'Amis, si. Com més me'l miro, més m'agrada. I la butaca, també. Me n'hauré de fer amic... A veure si m'invita... Potser primer hauria d'aprendre anglès... I viure prop, suposo... En fi...

    Què vol dir cap d'estopes? Potser que em fa falta un bon anònim per esdevenir un bloc complert...

    ResponElimina
  15. Cap d'estopes era el sobrenom de Ramon Berenguer II, crec. Però en aquest cas, jo crec que fa referència a un bareto de Vic, al carrer Nou, on encara es pot tobar absenta, per si et ve de gust, Veí.
    Ergo, l'anònim és osonenc.

    ResponElimina
  16. Veí de les Corts21/10/10 13:24

    Ui, l'absenta li deixem al Bukowski. Massa fort per mi. Avui només he pres dos cafés i una coca-cola, i cada vegada veig més fotos... Imagina't amb l'absenta! No t'hi encaparris, Matilde! Que teniu el bloc més xul·lo de com a mínim d'Osona! :-)

    ResponElimina
  17. ...hola veí, gràcies per les teves paraules de suport al bloc i no, no estic de vacances, estic rehabilitant-me una pota....

    ResponElimina
  18. Doncs jo no m'havia fixat en el sostre de l'Amis, però ara que ho dieu... I trobo que aquesta cadireta no fa per ell.

    ResponElimina
  19. Jo em quedo amb el de la Jane Austen, té tot el que cal.

    ResponElimina
  20. Per cert, a mi la d'en Ballard em fa picor i la de l'Austen, estimat Allau, a mi em fa riure. No puc imaginar-me algú com jo, que necessito tot l'espai del món, arraulideta en una cadireta escrivint en aquella xinxeta en format taula! Com la MU, Kipling :) (així ja som quarantage :P)

    ResponElimina
  21. Espartà, Allau, espartà, però tens raó. Si algú té res a dir (a escriure, en aquest cas)n'hi ha prou amb una llibreta i un llapis.

    ResponElimina
  22. I tan quarantage, Clidi, que quan em llevo al matí i no se'm manifesta alguna part del cos d'aquelles que ni tan sols sospito que tinc, desconfio. Calla -em dic- a veure si és que t'has mort.

    ResponElimina
  23. Tard, però rebut. Merci, em feu immensament feliç.Un dia d'aquests us ensenyaré el meu, d'estudi, de cambra d'escriptura.

    ResponElimina