diumenge, 27 de febrer de 2011

minutos musicales

4 comentaris:

  1. Dr. Vilardekyll27/2/11 13:32

    La primera vegada que vaig sentir aquesta cançó va ser en la versió de Luis Mariano en espanyol. Em porta records de diumenges a l'hora de dinar, més que no pas de París. És clar que el París imaginari, cinematogràfic i musical dels ianquis és ben peculiar.
    I un altre record : avui fa 99 anys que va néixer Lawrence Durrell.

    ResponElimina
  2. Doncs si avui fa 99, l'any que ve, 100, no? Uala, ho celebrarem comme il faut.

    Jo sé d'un que aviat trepitjarà París, però no l'imaginari, no, el de debò; el que a l'istiu fa pudor de pipins i a l'hivern un fred que pela.
    Bon voyage!

    ResponElimina
  3. em quedo amb en Frankie, li perdono tot :) ui! hauré de rellegir en Durrell, tot i que ... potser que comenci amb en Gerald, ara no estic d'humor per en Lawrence :)

    Bon viatge Robert?

    ResponElimina
  4. Doncs si vols esperar una mica, Clidi, l'any que ve farem un club virtual del Quartet. Serà de març a juny.

    I sí, lo noi est en voyage, però ens ha deixat el congelador ple de túpers de Sylvia Plath.

    ResponElimina