diumenge, 27 de febrer del 2011

minutos musicales

Escrit per Robert

4 comentaris:

  1. Dr. Vilardekyll27/2/11 13:32

    La primera vegada que vaig sentir aquesta cançó va ser en la versió de Luis Mariano en espanyol. Em porta records de diumenges a l'hora de dinar, més que no pas de París. És clar que el París imaginari, cinematogràfic i musical dels ianquis és ben peculiar.
    I un altre record : avui fa 99 anys que va néixer Lawrence Durrell.

    ResponElimina
  2. matilde urbach27/2/11 13:56

    Doncs si avui fa 99, l'any que ve, 100, no? Uala, ho celebrarem comme il faut.

    Jo sé d'un que aviat trepitjarà París, però no l'imaginari, no, el de debò; el que a l'istiu fa pudor de pipins i a l'hivern un fred que pela.
    Bon voyage!

    ResponElimina
  3. Clidice27/2/11 20:23

    em quedo amb en Frankie, li perdono tot :) ui! hauré de rellegir en Durrell, tot i que ... potser que comenci amb en Gerald, ara no estic d'humor per en Lawrence :)

    Bon viatge Robert?

    ResponElimina
  4. matilde urbach28/2/11 8:43

    Doncs si vols esperar una mica, Clidi, l'any que ve farem un club virtual del Quartet. Serà de març a juny.

    I sí, lo noi est en voyage, però ens ha deixat el congelador ple de túpers de Sylvia Plath.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)