dilluns, 28 de febrer de 2011

ergonomia lectora

A l'fgt.

Henri Matisse. Interior, Niza, 1919.

La relación con el libro es única y cada uno se la plantea de manera diferente. Vicente Aleixandre acostumbraba a leer tumbado sobre un sofá en el que pasaba gran parte del día. Azorín lo hacía hundido en un sillón de orejas, de espaldas a la ventana, junto a una mesa camilla, de faldas, con un brasero y una manta sobre las piernas, mientras que Guillén, en su casa de Málaga, leía frente a la ventana, una ventana que daba al mar y que le hacía sentir la ficción de vivir en un matisse.
En silencio leía Juan Ramón Jiménez, tan en silencio que acorchaba las habitaciones en las que trabajaba para que el ruido no le perturbara la vida y la lectura. Claro que Jiménez, un raro, se lavaba las manos hasta tres o cuatro veces, la última siempre con colonia, antes de coger un libro de alguno de sus poetas favoritos, muchas veces Verlaine. También he leído, no consigo recordar dónde, que Baudelaire era especialmente sensible a la contaminación sonora, e igualmente amigo del aislamiento acústico y las placas de corcho. Y se cuenta que Faulkner dejó un trabajo en la estafeta de la Universidad de Mississippi porque el que le estuvieran pidiendo sellos no le dejaba concentrarse en la lectura.

Jesús Marchamalo. Tocar los libros. Fórcola, 2010. P. 62-63.


13 comentaris:

  1. La meva ergonomia lectora és variada, no sóc maniàtica en llocs ni sorolls... llegeixo al tren, ajaguda al llit, al sofà, amb la tele o la ràcio posada i aconsegueixo ficar-me en la lectura sense problemes...

    ResponElimina
  2. A mi m'agrada llegir al llit. O al sofà, però no asseguda, no, ben estirada. I en silenci, si pot ser.
    Acabo d'adonar-me que no m'agrada que els peus toquin terra, quan llegeixo. Caram, caram.

    ResponElimina
  3. També hi ha diferències entre estiu o hivern, oi?
    M'encanta, a la cerdanya, llegir sota la pomera ajaguda a una tumbona...

    ResponElimina
  4. A mi m'agrada llegir enmig del brogit, em concentro millor. Encara que no li faig fàstics a un bon silenci :)

    ResponElimina
  5. Ah! això si, res de la natura, que em despisto :)

    ResponElimina
  6. Sí, tens raó, Eulàlia, jo llegeixo molt més a l'hivern, per exemple.
    A l'estiu m'estimo més que em toqui l'aire. I en plena canícula, a l'hora de la migdiada, molta novel·la policíaca. M'agrada fer córrer la sang quan la calor em deixaestornucada. Ho poso en cursiva, perquè estornucar, en el sentit en què l'utilitzem la Dolors Pla i jo, no és l'esternudar dels ampordanesos, no. Nosaltres ho fem anar com qui diu "abaltir". És, doncs, català inventat.

    ResponElimina
  7. A mi em costa, llegir a l'exterior. Tot em distreu. Enmig del brogit no sóc capaç de fer res, tret de desmaiar-me, això sí.

    ResponElimina
  8. Jo sóc incapaç de llegir ajagut, i és una mala passada que m'ha fet la naturalesa, perquè seria fantàstic. Assegut o reclinat, perfecte. De vegades, posant coixins i demés, he aconseguit que el llit s'assembli a un triclinium, i llavors funciona. Hauré de fer-me fer el triclinium, com un patrici romà. No sé si això vol dir que sóc la reencarnació d'algun prohom de la Roma republicana, ara que hi penso. Trucaré el servei d'assessorament esotèric d'en Rappel a veure si m'ho confirma.

    ResponElimina
  9. Pos mira que et dic, Lluís, els romans són al jaure i a l'enginyeria de ponts i camins, etc., el que els alemanys als electrodomèstics, uns cracks.
    Jo l'única cosa que no podria fer ajaguda és menjar, crec, que se'm fa com indigest.

    ResponElimina
  10. A mi m'agrada llegir, sobretot al hivern, al meu raconet del sofa i prop de la llar de foc encesa. Això sí, tota sola, que ningú volti per allà.
    M.B.

    ResponElimina
  11. Ai, M.B. (estic tan contenta que hagis perdut la por a això dels comentaris!! però tan...),
    la imatge perfecta: hivern, sofà, llar de foc...i La narració d'Arthur Gordon Pym, de Poe...oi?
    Sóc de la broma, ja ho saps.
    una abraçada

    ResponElimina
  12. Avui eren les 5 de la matinada, fora sentia el silencia acompanyat dels cops de bec a un arbre dels voltants d'un pigot entremaliat; potser és per això que m'he despertat. El cas es que fa dies que el pigot, pajarú carpinter o com li volgueu dir, ronda pels borals de casa i, insistentment, a les 5 de la matinada, em desperta dia si dia també. Avui tenia lectura a punt: "La buena gente del campo", de la Flannery O'Connor. Me l'he empassat d'una glopada, i després l'insomni encara continuava, però aleshores he recuperat en Huckleberry Finn. Quin geni, en Twain... no portava ni 10 pàgines quan la son m'ha picat l'ullet. Eren, però, les 9 del matí, no calia tombar-m'hi altre vegada.
    Potser el resum de tot això és que a la matinada, ben de matinada, quan encara s'ha de fer el dia, i el món, doncs és aleshores quan llegeixo més. Però quan m'ho passo millor es prop del mar, si en tinc ocasió, amb el meu whisky a prop. El mar, m'encanta: tan com m'apasiona FAULKNER. La brisa marina, les ones i l'horitzó que és cel, o mar, o cel. Moleskine i boligraf, i adéu...

    Referent a la platja. Fa dos estius vaig llegir-me "A la sombra de las muchachas en flor" assegut en una ridícula cadira, a la platja de Pals.

    L'Fgt ha fet tard, ho sento però estava llegint, perquè sincerament tan me fot l'hora del dia. Si em treuen la literatura em treuen la vida.

    Fgt

    ResponElimina
  13. Encara que sembli que la dedicatòria anava pel Faulkner, que també, era la ficció de viure en un matisse el que duia el teu nom.
    No has fet tard, en absolut. Estaves llegint.

    ResponElimina