dijous, 17 de febrer de 2011

un cel afectat per l'atmosfera de l'argument


Eren més o menys les nou del matí i ja havien aparegut les primeres boires de l'estació; però el vent atacava i dispersava contínuament aquests vapors formats en ordre de batalla, de manera que, mentre el cotxe avançava de carrer en carrer, Mr. Utterson va poder contemplar una meravellosa quantitat de gradacions i tonalitats de llum crepuscular: aquí es feia fosc com a l'horitzó d'un vespre, allà hi havia una resplendor marronosa, intensa i viva com la llum d'una estranya conflagració, i més enllà s'alçava la boira, i un feble raig de llum del dia s'obria camí entre aquelles masses de vapor en moviment. El barri depriment del Soho, vist sota aquells canvis de llum, els carrers fangosos, els vianants malgirbats, i els fanals, que o bé encara no s'havien apagat o bé els havien tornat a encendre per combatre aquella nova i penosa invasió de foscor, semblaven, als ulls del notari, com el districte d'una ciutat sorgida d'un malson. Els seus pensaments, a més a més, estaven tenyits del color més tenebrós; i, quan va donar un cop d'ull al seu company de viatge, va ser conscient de sentir un batec d'aquell terror que la llei i els oficials de la llei poden provocar alguna vegada a les persones més honrades.

R.L. Stevenson. El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Traducció i introducció de Salvador Oliva. 2a reimp. Quaderns Crema, 2005. P. 66-67


1 comentari:

  1. M'ha trucat en Harold Bloom, d'Amèrica, (un clàssic), per a dir-me que aquest recurs ja el feia anar...Xècspir, és clar, qui si no, sobretot a Macbeth i a Juli Cèsar. Fins i tot m'ha fet arribar un fragment (i en català, quin detall), via mail. És molt amable, el bo d'en Harold.


    Ah, bon home, ja veus com aquest cel,
    torbat pels fets dels homes, amenaça
    aquesta escena ensangonada. Pel rellotge,
    podem dir que és de dia i, tanmateix,
    la foscor tapa el fanal viatger.
    És el domini de la nit, o el torbament del dia,
    que fa que les tenebres colguin el rostre de la terra
    quan, de fet, la llum viva l'hauria de besar?

    Macbeth, Acte II, escena IV

    ResponElimina