divendres, 8 d’abril de 2011

sobre la lectura


Potser no hi ha dies de la nostra infantesa que haguem viscut tan plenament com aquells que vam pensar-nos que deixàvem sense viure, aquells que vam passar amb un llibre preferit. Tot allò que, semblava, els omplia per als altres, i que nosaltres arraconàvem com un obstacle vulgar a un plaer diví: el joc per al qual un amic venia a buscar-nos en el moment més interessant, l'abella o el raig de sol empipadors que ens forçaven a aixecar els ulls de la pàgina o a canviar de lloc, les provisions per al berenar que ens havien fet endur i que deixàvem al costat nostre sobre el banc, sense tocar-les, mentre que, sobre el nostre cap, el sol perdia força en el cel blau, el sopar que ens havia obligat a tornar i durant el qual pensàvem tan sols a pujar per acabar, immediatament després, el capítol interromput; la lectura hauria hagut d'impedir-nos veure res més que la inoportunitat de totes aquestes coses i, en canvi, ens en gravava un record tan dolç (molt més valuós per al nostre judici actual que allò que llegíem en aquell moment amb tant d'amor) que, si encara ara algun dia fullegem aquells llibres d'un altre temps, ja és tan sols com a únics calendaris que hem guardat dels dies passats, i amb l'esperança de veure reflectides a les seves pàgines les cases i els estranys que ja no existeixen.


Marcel Proust. Sobre la lectura. Traducció d'Anna Casassas. Quaderns Crema, 1996.



3 comentaris:

  1. Aquest és, més o menys, l'aspecte que ha de tenir l'autèntica magdalena proustiana, res a veure amb aquells petits volcans de la Bella Easo, per exemple. Sembla talment una tapa d'excusat.
    Madeleines de Commercy.

    ResponElimina
  2. Ahir vaig veure a una noia caminant amb despreocupació pel carrer alhora que llegia un bon volum.

    ResponElimina
  3. Per Barcelona?
    Doncs això sí que és un esport de risc i no l'espeleologia!

    ResponElimina