dimarts, 12 d’abril de 2011

soma



En su novela futurista Un mundo feliz una así llamada “droga perfecta” es elaborada comercialmente y distribuida en gran escala. Huxley la llamó soma en homenaje a la droga más antigua de la que se tiene noticia, citada en el Rig-Veda, antigua escritura hindú, donde se la considera una bebida embriagante: “un brebaje alcohólico muy fuerte...obtenido mediante la fermentación de una planta y venerado como la planta misma” (Lewin: Phantastica, p. 161). Más tarde R. G. Wasson intentó demostrar que en la fermentación del soma se empleaba el hongo psicoactivo Amanita muscaria. En una entrevista concedida en 1960, Huxley describió el soma de su novela como “una droga imaginaria”, que no tenía ninguna semejanza con la mescalina ni el LSD, “con tres efectos diferentes: euforizantes, alucinógenos o sedantes...una combinación imposible”.

Aldous Huxley. Moksha: escritos sobre psicodelia y experiencias visionarias 1931-1963. Compilats per Michael Horovitz y Cynthia Palmer. Edhasa, 2007. P. 55. 

__________________________

Moksha és el terme amb què en l'hinduisme es designa l'alliberament de l'home dels lligams del karma, i sota aquest títol es reuneixen una gran varietat de textos d'Aldous Huxley, el fil conductor dels quals són els riscos de la sofisticació social, dels avenços tècnics sense un pensament ètic que els sustenti i del creixement demogràfic descontrolat.
Des que el 1953 Huxley experimentés amb la mescalina, va dedicar un bon nombre de interessantíssims textos a revelar el poder de les substàncies al·lucinògenes per despertar el sentit del sagrat en una civilització atrapada per l'evolució tecnològica i desdenyosa, quan no clarament hostil, a les revelacions místiques.
Moksha és el més precís, incisiu i útil compendi de les idees de Huxley sobre les drogues, tot un clàssic en la matèria. 
(Text de la contracoberta. Traducció gentilesa de Google).

4 comentaris:

  1. Ara mateix demanaria un enteogènic carajillo de soma ben carregadet..., ni que fos per a fer costat als déus.

    Recordo el difícil procés -encara vigent- que han seguit els xamans siberians per a diluir l'amanita muscària: després d'afartar-se'n, fan combregar a la població amb els seus orins... Oh! Quin beuratge més selecte!

    ResponElimina
  2. Que siguin dos carajillos enteogènics d'aquests, Girb, que l'astènia o solitària apreta de valent.
    De l'administració d'amanita via "urea d'altri" quasi que passo la cabra. M'estimaria més una cerveseta molt i molt freda.

    ResponElimina
  3. Dius cervesa? Deixa'm presumir... Només creuar el passeig Maragall atenyo el 2D2D spuma, el paradís major d'aquest producte amb un catàleg de centenars de referències.
    Ahir, a la seva terrassa, després de desestimar la "Tactical Nuclear Penguin" de 32º (sí, has llegit bé: 32º!!!), em quedava decidir entre una "Punk IPA" o una "5a.m. SAINT" (post moderna l'una i iconoclasta l'altra, segons asseguren les seves etiquetes).
    Quedes convidada!

    ResponElimina
  4. Mareta meua, Girb, accepto la convidada però la tria serà cosa teva!!
    Ai, que em falta món per veure i beure, és clar!
    Salut, Girb.

    ResponElimina