A l'Espai de llibres.
La noche del 23 de Junio de 1956, el llamado Pijoaparte surgió de las sombras vestido con un traje de verano color canela; bajó caminando por la carretera del Carmelo hasta la plaza Sanllehy, saltó sobre la primera motocicleta que vio estacionada y que ofrecía ciertas garantías de impunidad (no para robarla, esta vez, sino simplemente para servirse de ella y abandonarla cuando ya no la necesitara) y se lanzó a toda velocidad por las calles hasta Montjuich. Su intención, esa noche, era ir al Pueblo Español, a cuya verbena acudían extranjeras pero a mitad de camino cambió repentinamente de idea y se dirigió hacia la barriada de San Gervasio. Con el motor en ralentí, respirando la fragante noche de junio cargada de vagas promesas, recorrió las calles desiertas, flanqueadas de verjas y jardines, hasta que decidió abandonar la motocicleta y fumar un cigarrillo recostado en el guardabarros de un formidable coche sport parado frente a una torre. En el metal rutilante se reflejó su rostro -melancólico y adusto, de mirada grave, de piel cetrina-, sobre un firmamento de luces deslizantes, mientras la suave música de un fox acariciaba su imaginación; frente a él, en un jardín particular adornado con farolillos, se celebraba una verbena.
Juan Marsé. Últimas tardes con Teresa. Seix Barral, 1983. P. 13.
Mira que m'agrada en Marsé, i que em sembla del millor que s'ha escrit sobre Barcelona, però la frase "la fragante noche [...] cargada de vagas promesas" sona tan terriblement tòpica...!
ResponEliminaEm faig vella. Ho sé perquè ara ja no em quedo amb un autor, ni tan sols amb un llibre d'un autor. Quan més va, determinats fragments. I d'aquest que ens ocupa, la fragante noche de junio i las promesas vagas m'arronsen una mica els dits dels peus, sí, a mi també.
ResponEliminaA aquest pas, qui sap si arribaré a flipar amb un sintagma i prou. O amb una coma ben posada.
De fet, ja em passa. "Fred luterà", per exemple, em va tenir pillada durant força temps. Ja em diràs tu.
Mmmmmm! Fred luterà... m'agrada molt! D'on ho has tret (si no és indiscreció)?
ResponEliminaNo t'ho puc dir, anant bé rujarias.
ResponEliminasembla una "pose", però amb tota sinceritat, trobo la revetlla de sant Joan l'invent més imbècil de l'antropologia...que si les flames purificadores, que si la reconversió pagana de la collita, que si l'afloriment de les passions, que si el rotllo mediterrani....sabeu què, ANTROPÒLEGS ??? ANEU-VOS-EN TOTS A CAGAAAAAAR !!!!!
ResponEliminaGràcies per la dedicatòria, Matilde! A mi, ja veus, d'aquest llibre m'agrada fins i tot la fragante noche. Serà el meu esperit carmelità...
ResponEliminaSempre podria ser que "arrujés", però no et pensis... m'empasso cada cosa que flipes.
ResponEliminaA l'Espai de llibres li vull precisar que en Marsé és un dels meus grans autors, i per això li perdona alguna frase. En contra del què li valora la crítica, la meva novel·la preferida d'ell és "La oscura historia de la prima Montse", potser perquè recordo el moment en què la vaig llegir: fa més de deu estius, de vacances resseguint el Duero des del seu naixement fins una mica més avall, Sòria i tot allò tan fantàstic. Ajegut a les tardes, sentint el riu de fons.
Hyde, hazte un may!!!
ResponEliminaDe res, Espai. Algun dia, algun, no sé quan, però algun, m'agradaria tant que poguessis venir a Vic a fer un club de lectura!!! I m'agradaria aquest, precisament,Últimas tardes con Teresa. Per Horta i pel Carmel, i els vells temps i tot això.
ResponEliminaBé, d'acord, valent: Arturo Pérez Reverte.
ResponEliminaLa traducció és meva.
Sí que seria maco, Matilde...
ResponEliminaBon Sant Joan!
?????????????
ResponEliminaQuè passa, Hyde, no saps què és un may?
ResponElimina(quina rima tan tan tan!)