dimecres, 5 d’octubre de 2011

club de clubs



Per segon any consecutiu, els clubs de lectura de les biblioteques d'Osona s'han volgut afegir al ventall d'actes que, al voltant del Dia Mundial de la Salut Mental, se celebraran a la comarca durant tot el mes d'octubre, organitzats per una comissió formada per la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona, la Universitat de Vic, l'Associació de Familiars de Malalts Mentals d'Osona i el Consorci Hospitalari de Vic. 

Si recordeu, l'any passat, amb l'excusa d'El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon, vam mirar d'acostar-nos (tot el que permet la ficció) a la síndrome d'Asperger i, enguany, farem el mateix amb els trastorns de la conducta alimentària (anorexia, més concretament) de la mà de Biografia de la fam, d'Amélie Nothomb. L'hem triada perquè, en efecte, la Nothomb va patir anorexia, i, per tant, ens ajustem a les bases, però, sobretot, perquè aquesta novel·la autobiogràfica ens permetrà parlar d'un gènere que encara no havíem tocat mai: l'autoficció. I de la Nothomb, és clar. No hi trobarem, doncs, un cas real amb tots els ets i uts (per això hauríem d'haver triat Yo vencí a la anorexia, de la Nieves Álvarez, per exemple), sinó una autèntica apologia de la fam més enllà dels aliments, una reivindicació de la voracitat i la golafreria en molts camps. La fam com a motor de l'existència. Voler voler, en dic jo d'això.


P.S.: Aquí podeu consultar el programa d'actes de la campanya Osona amb la salut mental.


Testimoni gràfic de la trobada de l'any passat. Enguany tindrà lloc al teatre Eliseu de Roda de Ter.

4 comentaris:

  1. El logotip de la campanya no és gaire bonic, per dir alguna cosa...

    ResponElimina
  2. L'anònim i jo no acabem de desentonar: la referència al dibuix d'Escher o a la paradoxa geomètrica no em sembla massa encertada. Tota la resta sí. Qui estigui lliure de paradoxes que llenci la primera pedra (si pot ser, en un estany). I que es quedi contemplant les ones concèntriques.

    ResponElimina
  3. A mi que em registrin!

    Jo tampoc no acabo de desentonar del tot. Em guardaria els coets per a tirar-los en una altra ocasió, la veritat.

    De paradoxes, no sé si en tinc; ara, d'estranys, vora uns dos cents, i ben a l'abast, que m'estan agafant unes ganes d'anar a buscar quatre rocs per provar això que dius de les ones concèntriques. Ha de ser maco de veure. I amb els coneguts no funciona?

    Sí, d'això en podríem dir un mal dia.

    ResponElimina
  4. Amb els coneguts funciona de meravella.

    ResponElimina