dimecres, 12 d’octubre de 2011

els yakuts de sibèria


"Quan els Yakuts, un poble de Sibèria, es troben un ós, es treuen la gorra, el saluden, li diuen mestre, vell o avi, i li prometen que no l'atacaran ni parlaran mai malament d'ell. Però si té aspecte de voler atacar-los, li disparen, i si el maten, el tallen a trossos i el rosteixen i s'adeliten, repetint tota l'estona: "Són els russos qui se t'estan menjant, no nosaltres".
A.-F. Aulagnier
Dictionnaire des Aliments et Boissons.

Julian Barnes. El lloro de Flaubert. Traducció de Núria Ribera. Ed. 62, 2010. P. 57

8 comentaris:

  1. Cada cultura amb les seves tradicions. Interessant apunt. Salutacions!

    ResponElimina
  2. Darrerament, la majoria dels apunts d'aquesta casa no són més que els doblecs que faig en els llibres que estic llegint, Gemma. No és mandra, és que cada cop em costa més parlar-ne i per això opto per deixar-los dir de dret.

    Salutacions cordials. (Ara, amb aquest comiat, estic homenajant a El llibreter, que diu que para el bloc. Ai, mos anem pel pedregar!)

    ResponElimina
  3. Torno a prometre que llegiré "El lloro de Flaubert". És a la biblioteca del meu barri. Segurament l'agafaré d'allà de moment "Hola lloro i mestre", i si m'agrada molt (i aquests trossos que poses prometen) després de llegir-lo me'l compraré i li diré: "Per culpa de la Matilde". (No només parlo amb els llibres, també amb el meu gat.)

    ResponElimina
  4. Matilde, dedueixo que tens el llibre fet un veritable origami.

    Això d'El Llibreter és ben trist. Comença haver-hi un aire de "Los últimos de Filipinas". Resistirem, oi?

    ResponElimina
  5. No sé si et servirà de consol, Òscar, però jo parlo sola. I en veu alta.

    ResponElimina
  6. El meu "lloro" fot peneta, Allau. M'hauria de decidir a subrayar d'una vegada per totes.

    Resistirem. Ja saps que, des que vaig descobrir l'invent aquest dels blocs, em refredo molt menys. Ni pròpolis, ni suc de taronja, ni papaia que valguin.

    ResponElimina
  7. El lloro de Flaubert és un d'aquells llibres que no cal subratllar, perquè gairebé tot és subratllable. Un dels meus preferits, vaja. Dóna per fer-ne un club de lectura, no trobes?

    Dit això, jo sóc incapaç de subratllar un llibre, ni de doblegar-lo, ni tan sols quan l'estic traduint. Hi poso paperets, post-its, el que sigui, però subratllar-los... S'ha de tenir valor.

    ResponElimina
  8. Com veus, jo subratllo en castellà, Ferran!! Si no vigilo de prop la meva bipolaritat lingüística, al final m'ennuegaré!

    El lloro és un magnífic candidat, sí, però abans hem de fer un Flaubert, que ja ha caigut de la programació en un parell d'ocasions, pobre home, santa paciència que té amb nosaltres.

    Així que tu ets dels "respectuosos de mena" amb els llibres, veig, doncs les mostres de coratge d'en Foster Wallace de ben segur que t'arronssen els dits dels peus. Allò és gosar, i no els meus doblecs!

    ResponElimina