dijous, 10 de novembre de 2011

11.11.11, és a dir, demà


Jordi Canal (esquerra) i Àlex Martín (dreta)
La resposta a aquell misteriós correu que anunciava "aviat es tornarà a parlar de la Cua de palla" no es va fer esperar gaire, i, vint dies després, ja sabíem que l'editorial Alrevés publicava la història de la col·lecció de novel·la criminal més important d'aquest país, signada per Jordi Canal i Àlex Martín.

Considerant que aquest mes el dediquem al crim i a les novel·les de lladres i serenos, és inevitable no anar a petar a La Bòbila, de l'Hospitalet, primera biblioteca pública del país dedicada al gènere negre i policíac, i destinar una estoneta a parlar del seu director, Jordi Canal i Artigas, coautor de La cua de palla: retrat en groc i negre, creador del fanzine L'H Confidencial i del primer club de lectura de novel·la negra a l'Estat espanyol, i coordinador, des del 2007, del Premi internacional de novel·la negra L'H Confidencial
Ja posats, i abans d'encarar l'objectiu de l'apunt d'avui, que no és altre que convidar-vos a una presentació, permeteu-me que aprofiti l'avinentesa -sense estalvi d'un cert orgull gremial, la veritat- per a parlar-vos d'un nou recurs sobre Francisco González Ledesma que s'han empescat entre la Biblioteca La Bòbila i la Biblioteca de Montbau. La Barcelona de Méndez, es titula, i és un bloc que pretén reunir localitzacions de Barcelona (bars i restaurants, carrers i places, cinemes i teatres, llocs i monuments) mencionades en els llibres de la sèrie de l'inspector Ricardo Méndez, per tal d'oferir una visió de la Barcelona que el disseny i el turisme estan fent desaparèixer.

Fins aquí el Pisuerga, ara la invitació: demà 11.11.11 a les set del vespre a la biblioteca La Bòbila.


9 comentaris:

  1. He entrat al blog buscant una idea... els vaig dir als alumnes que demà celebraríem el dia de l'11. Però a hores d'ara encara no sé què puc fer, de manera que busco per tot arreu.
    No els puc parlar de la Cua de Palla perquè tenen set anys...! En fi, com que una biblioteca no deixa de ser una font de recursos ho deixo dit, per si hi ha cap idea, cap ànima col·laboradora...

    ResponElimina
  2. Ai, Lluís, doncs estem apanyats, que hi dono voltes i se m'han aparegut els de Barrio Sésamo -vamos a cantar la canción del once- i no hi ha manera de fer-los callar, i ara -m'ho veig a venir- tot lo puto dia oyendo voces...Mira tu quina font!! Sap greu.

    ResponElimina
  3. :)
    Ara m'has fet riure molt i se m'ha enganxat la cançó!

    ResponElimina
  4. No és mala aportació, no et pensis. Per una altra banda m'han recomanat que dóni una conferència sobre els nombres primers... a segon de primària! D'això se'n diu estimulació precoç. De manera que no descarto el Barrio Sésamo a la pissarra digital.

    ResponElimina
  5. S'enganxa, s'enganxa i no hi ha sabó Lagarto que la tregui!

    ResponElimina
  6. Avui, 11.11.11, em retiro gràcies als 11.000.000 € del meu cupó de la ONCE. No pateixis, MU, que et tindré present a l'hora de ser obsequiós.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Girb, és tot un detall, però jo em dono per obsequiada amb imaginar-te "parado en una esquina y respirando". I, si pot ser, amb el cupó de la ONCE premiat a la butxaca.
    MUac!

    ResponElimina
  8. Si et plau no m'imaginis en "una esquina". Després de veure l'extraordinària "The Wire" això de fer cantonades pren un sentit de marginalitat i violència.

    ResponElimina
  9. D'acord, posem-hi un semàfor, doncs.

    ResponElimina