dimarts, 20 de desembre de 2011

l'erra lector


Steve Russo. Vista aquí.

Digui tres adjetius propers al que vostè escriu com a autor.
Heterodox, planer, màgic.
 
Quina considera que és la seva obra destacada?
La flor blanca de l'estramoni (fins ara).

Citi un llibre de capçalera, i un llibre d'aquest últim any que li hagi agradat.
Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain i  La tardor barcelonina de Francesc Pujols.

Quin clàssic troba horrorós?
Sartre no m'agrada gaire, però tampoc el trobo horrorós.

Quins autors i obres destacaria?

Uf... tot Joan Perucho, tota la Rodoreda, part d'Irving, quasi tot Hrabal, Capote, Maria Mercè Marçal,  Virginia Wolfe, Tolstoi, Verdaguer, Chuck Palahniuk, Queneau, Boris Vian, Vila-Matas, Porcel, Gogol (sobretot El capot), Malcolm Lowry, Kafka (sobretot El metge rural), David Sedaris, Enric Casasses, Víctor Sunyol (sobretot el Stabat), Proust, Verne, Pessoa, Nabokov, Marguerite Duras (L'amant), El quadern gris de Pla (tot Pla), part de Pere Calders, part de Trabal, Papasseit, Pere Quart, Hamlet, un conte de Santiago Rusiñol que es diu La casa del silenci, Ishiguro, Ferrater, Seamus Heaney, algunes coses de Paul Auster, Ausiàs March...

Quin llibre troba a faltar entre els més venuts?
El compromiso de Serguei Dovlàtov.

Quin llibre no entén que figuri al llistat de més venuts?
El codi Da Vinci.

e-notícies · edició 1617 · dijous, 24 de agost de 2006.

13 comentaris:

  1. Això és el que va respondre l'any 2006; de ben segur que, si li demanéssim ara, alguna resposta seria diferent, dic jo.

    Recordeu que la trobada és avui a les vuit, per culpa del nadal i tot això.

    ResponElimina
  2. L'autor no vindrà; la Teresa, la Maria i l'Esther, tampoc. Mitch, porta la petaqueta, que avui serà un manuamanu, em temo!

    ResponElimina
  3. M'encanten aquestes llistes. I m'alegro que esmenti Hrabal: em sembla que les poètiques respectives tenen un munt de coses en comú.

    O sigui que ja feu el sarau Erra? Déu n'hi do com passa el temps, jo que em pensava que aniria deixant comentaris mentre preparàveu la sessió, i al final res.

    Dues pinzellades de per què m'agrada l'Erra. En primer lloc, per la descripció d'ambients, tan evocadora, i perquè sembla que tingui un nom per a cada cosa, per a cada moble, per a cada mena de cadira. (Deu ser una cosa de la vida moderna a la ciutat, però per mi les cadires són cadires i les taules, taules; em fascina que algú sàpiga veure trinxants o canteranos on jo només veuria "el moble del menjador"). I després per aquesta qualitat tan seva i tan complicada d'explicar, una mena de sinuositat (he estat a punt de posar liqüescència), tant en la frase com la narració. Frases llargues, ondulades, i narracions en espiral, amb un deix que sovint té la narració oral, allò d'anar fent tombs cada vegada més a prop però sense arribar mai al centre de la cosa. Com en el cas d'en Carlov. El text gira al seu voltant com els voltors quan esperen la teca, sense arribar mai a llençar-s'hi en picat. En certa manera juga amb les expectatives del lector mentre, d'esquitllentes, li va ensenyant més i més paisatge.

    I, finalment, per un detall molt de l'ofici. En un moment en què, per simplificar-ho, toca escriure d'una manera però encara n'hi ha uns quants que s'aferren a la manera anterior, ell no escriu ni com els uns ni com els altres. El miracle de l'estil, de la veu pròpia. No és tan freqüent.

    ResponElimina
  4. M'hauria agradat venir, aquest vespre, però si no hi ha un canvi de darrera hora,no podrà ser.
    No m'he llegit el llibre encara, però tot l'univers rus (i eslau, en general) m'apassiona, i, si més no, m'hauria agradat escoltar què hi dèieu... i això que jo no soc gens de Volòdia, i sí molt de Mixa (Bakunin) i de Pítia (Kropotkin).
    He llegit només dos llibres d'en Ramon Erra, i m'han semblat bons, tant el de Bòsnia com, sobre tot, els contes de la flor de l'estramoni. Per tot plegat és imperdonable que no m'hagi llegit aquest.

    ResponElimina
  5. Sí que hi ha alguna cosa de rural vs. urbà, sí, Ferran, ja en vam parlar en encetar l'ofensiva Erra: a pagès no hi ha pas "arbres", hi ha castanyers, freixes, oms, roures, àlbers. És molt gust veure escrita la llengua que es parla per aquests verals -tan musculada-; aquí dalt som tan estranys que encara ens embolem les sabates i coses així, pots comptar.

    El miracle de l'estil és el tot, la mare dels ous. I si no que li demanin a Céline, que ja en porto cent i escaig pàgines del Viatge i quina veu!
    I gràcies per les pinzellades, Ferran: ets un sol.

    ResponElimina
  6. No sé si m'ho havien dit mai, això... M'he posat vermell i tot.

    ResponElimina
  7. Em sembla que avui tindrem xou, Miquel V., coi d'anarquista; crec que destinarem la major part de la trobada a fer càbales (en Mitch i jo) sobre l'autèntic motiu de l'absència de l'Erra. La història promet.

    Sap greu que no puguis venir! (Val més avui que al gener, oi?)

    ResponElimina
  8. Misteri resolt: l'Erra ha guanyat el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions!

    Enhorabona!

    ResponElimina
  9. Les llistes sempre tenen un no-sé-què, i alhora semblen una bajanada. Mai no n'he tret l'entrellat. Hi ha qui li agraden (potser la gent de mentalitat cartesiana) i qui les troba absurdes. El sol fet que uns temps després hom pugui fer una llista completament diferent ja ens diu que la llista és el retrat d'un instant fugitiu (fugisser?).
    Per cert: jo sí entenc perquè "El codi Da Vinci" és a la llista, i el Ramon Erra també ho sap. Però queda bé dient el què diu. Jo també ho diria.

    ResponElimina
  10. En Mitch i jo no anàvem desencaminats, però som de tirar llarg i li havíem concedit el Sant Jordi, Ferran.

    ResponElimina
  11. Qualsevol cosa d'aquest món, vista de prop, sembla una bajanada, crec jo, que sóc hiperbòlica.

    ResponElimina
  12. La inclusió del Stabat diu molt de l'audàcia lectora de l'Erra. La del Heaney, mestre en preuar uns orígens agraris, resulta ben definidora.

    ResponElimina
  13. Ja sé que "entendre" no és el mot més apropiat per a parlar de poesia, però és que jo no rasco bola amb en Sunyol.

    ni d'ara d'abans
    ni d'ara
    -per ja mai més-
    (o quan
    o ser
    -o on-
    i tampoc)

    només desencontres
    -memòria
    paraula-

    per ja mai més
    saber
    ser res
    (no res
    -per sempre mai-
    amb)


    [Som memòria, som llenguatge. I no altra cosa, aclareix]

    Pos dic jo que si "Només en la violència, en la dislocació de la llengua, pot haver-hi parlar" a mi no em queda altra que cridar aaaaaahhhhh!

    ResponElimina