Agafeu un diari.
Agafeu unes tisores.
Trieu al diari un article de la longitud que vulgeu per al poema.
Retalleu l'article.
Retalleu tot seguit amb compte cadascuna de les paraules que formen l'article i poseu-les dins d'una bossa.
Agiteu amb suavitat.
Ara aneu traient els retalls un a un.
Copieu-los a consciència en el mateix ordre amb què hagin sortit de la bossa.
El poema ja està fet.
Ja sou escriptors infinitament originals i dotats d'una sensibilitat encisadora, potser incompresa.
Tristan Tzara. Manifest sobre l'amor dèbil i l'amor amarg, (VIII).
dududu dadada ... ai, no, no era això :) Ben pensat, més d'un, i més de dos, ho deuen fer així, no? et pourquoi pas?
ResponEliminaPos clar que no, que això era The Police, abans que l'Sting anés a l'Amazònia, amb els indis aquells que porten un cendrer al llavi inferior. I abans de la fastuosa vil·la a la Toscana, també.
ResponEliminaSegur que sí, Clidi, els de la banda de los malditos poetas. Pobre poesia, tothom s'hi veu amb cor.