dimarts, 24 de gener de 2012

abans que mal llegir és millor no llegir




Ahir vaig retornar el Viatge del Céline a la Biblioteca sense haver avançat més enllà de la pàgina 50, això després de prolongar el préstec durant dos mesos. I mira que m'agradava el seu llustrós estil!
Tanmateix...A qui no li ha passat que una lectura se li entravessi? Demà m'hi poso. I l'endemà no acaba d'arribar. Com a descàrrec puc apel·lar a com arribava de cansat aquests dies a casa. Si és que comprenia la poca tendència a la lectura dels que, diàriament, han de fer gran despesa física. A més, a l'hora de llegir novel·les, sóc dels que aturen el món i només llegeixen, a poder ser d'una tirada... Com volent repetir l'experiència d'encetar Les aventures de Huckleberry FinnSuposo que m'explico. Mississippí avall i res més.
Veient la meva crisi lectora, a l'hora d'il·lustrar el Viatge vaig optar per encomanar-me a l'atzar: vaig obrir el llibre per un lloc qualsevol, i vaig llegir el capítol que es va escaure. Era el d'una fira de postguerra, trista, i el prota li fotia una repassada sense miraments a tothom.
Se'm va acudir que, d'alguna manera, el Céline era capaç de tombar-se al tir i encanonar-nos a tots. Que qualsevol podia acabar sent el blanc dels seus trets verbals.


7 comentaris:

  1. Girbén, i per què no? A vegades n'hi ha prou amb aplegar algunes impressions. En una novel·la t'hi pots quedar a viure, passar-hi una temporada o fer-hi una visita. No és casa nostra. Celine és atractiu, però no és un bon anfitrió.

    ResponElimina
  2. Dr. Vilardekyll24/1/12 13:05

    Abans que res, gràcies Matilde : per mitjà del Google Chrome sí que puc accedir als comentaris !!
    Només dir que estic d'acord amb l'Enric sobre això dels novel.listes com a amfitrions, però del tot en el cas de Céline. Jo el veig, si de cas, com algú que et convida però has d'acceptar unes regles que no són les de les convencions socials. Em recorda un amic meu que em convidava, en ple hivern, a casa seva, sense cap mena d'estufa o calefacció, pràcticament només t'oferia un got d'aigua, però ens ho passàvem molt bé xerrant. Reconec que, sense arribar al seu extremisme material, jo també sóc bastant així pel que fa a les relacions. Vull dir que hi ha amfitrions generosos, d'altres de mesquins i uns tercers que van de dret al cor i al cervell, sense concesions, encara que les convencions els titllin de mals amfitrions.
    . Crec que Céline, com Dostoievski, Faulkner, Bernhardt, Bauçà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que et deia, Doctor, això és una mafia...

      Elimina
  3. La guia ja està disponible en pdf (dalt a la dreta de les vostres pantalles) i en paper, grapadeta i tot. Dispenseu el retard; tornarà a passar.

    I res, que l'atzar és molt murri, perquè, justament, en Girbén va anar a obrir el llibre per la fira. Pel segon cop que hi surt, de fet, que encara n'hi haurà una tercera vegada. Alguna cosa deu voler dir aquesta fixació per la fira i els autos de xoc. O no. Potser només són papus meus.

    ResponElimina
  4. La reflexió del Girbén és oportuna: hi ha novel·les que no són per a llegir de cap a peus, i n'hi ha prou amb copsar-ne fragments o imatges. Jo tinc alguns llibres que m'agrada llegir obrint planes a l'atzar, sense haver-les agafades mai ordenadament. Ara em ve al cap "La rama dorada" o fins i tot unes memòries del Lawrence d'Aràbia. Fins i tot el "Danubi" del Magris es pot llegir així, com la Bíblia.
    Una altra cosa és la perspectiva escolar, que no puc passar per alt: als nens cal ensenyar-los a llegir de forma ordenada i sobretot sistemàtica, perquè algun dia puguin deixar de ser ordenats i sistemàtics.

    ResponElimina
  5. Llegit el text aquí, amb el distanciament que suposa, se m'acut afegir una frase terminal: I, compte! Que a tots ens consta que tenia una extraordinària punteria!

    ResponElimina