dimecres, 25 de gener de 2012

burns supper

Cada 25 de gener els escocesos commemoren, amb un sopar, l'aniversari del naixement del seu poeta nacional, Robert Burns, el de L'hora dels adéus. Si el Bloomsday demana esmorzar a base de ronyons i lectura de l'Ulisses de Joyce, el Burns Supper reclama haggis -menuts de xai barrejats amb ceba, farina de civada, herbes i espècies, embotits a l'estomac del rumiant- acompanyat de la declamació de l'oda que el poeta va dedicar a aquesta menja tradicional escocesa. 

I si us ve de gust afegir-vos a la festa, no cal pas anar a Escòcia, que el restaurant Terra Endins de Taradell organitza un Burns Supper amb tots els ets i uts. Aquí.


Address to a Haggis
1.
Fair fa' your honest, sonsie face, 
Great chieftain o' the puddin-race! 
Aboon them a' ye tak your place, 
Painch, tripe, or thairm: 
Weel are ye wordy of a grace 
As lang's my arm. 
2.
The groaning trencher there ye fill, 
Your hudies like a distant hill, 
Your pin wad help to mend a mill 
In time o' need, 
While thro' your pores the dews distil 
Like amber bead. 
3.
His knife see rustic Labour dight, 
An' cut ye up wi' ready slight, 
Trenching your gushing entrails bright, 
Like onie ditch; 
And then, O what a glorious sight, 
Warm-reeking, rich! 
4.
Then horn for horn, they stretch an' strive: 
Deil tak the hindmost, on they drive, 
Till a' their weel-swall'd kytes belyve 
Are bent like drums; 
Then auld Guidman, maist like to rive, 
'Bethankit!' hums. 
5.
Is there that owre his French ragout, 
Or olio that wad staw a sow, 
Or fricassee wad mak her spew 
Wi perfect scunner, 
Looks down wi' sneering, scornfu' view 
On sic a dinner? 
6.
Poor devil! see him owre his trash, 
As fecl;ess as a wither'd rash, 
His spindle shank a guid whip-lash, 
His nieve a nit; 
Tho' bluidy flood or field to dash, 
O how unfit. 
7.
But mark the Rustic, haggis-fed, 
The trembling earth resounds his tread, 
Clap in his walie nieve a blade, 
He'll make it whistle; 
An' legs, an' arms, an' heads will sned 
Like taps o' thrissle. 
8.
Ye pow'rs, wha mak mankind your care, 
And dish them out their bill o' fare, 
Auld Scotland wants nae skinking ware, 
That jaups in luggies; 
But if ye wish her gratfu' prayer, 
Gie her a Haggis!


17 comentaris:

  1. Avera si algú organitza un Ressopó Verdaguer (o una tornaboda, què sé jo), a base de pa amb tomàquet i llonganissa, que jo sóc de dieta mediterrània, la veritat. I si han de ser menuts, que sigui capipota!

    ResponElimina
  2. Doncs mira que no seria pas mala idea. Hi ha algun poeta nostrat que no mengés porc? Posats a demanar ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si per cas, J.V. Foix, Clidi, i a base de tocinets de cel (no sé com es diuen en català eixos verros celestials), que de porc no en tenen res.
      El proper diumenge 29 es commemora el 25è aniversari de la mort, així que no estaria gens malament una barra lliure de bombons i lioneses.

      Elimina
    2. És quan em puja la glucosa que hi veig clar!, podria ser ben bé el crit de guerra.

      Elimina
    3. allò groc m'ho salto, que em fa ois, però unes lionesetes ben replenes de nata no et dic jo que no em posessin l'esperit adequat per fer veure que m'agrada la poesia i tot ;) Ah! i els bombons dels farcits ... de gintònic!

      Elimina
    4. Flamet. Se'n diu flamet.
      Jo m'apunto a una bona escalivada el 27 de març.

      M’agrada molt el pimentó torrat,
      mes no massa, que el desgracia,
      sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
      l’expose dins el plat en tongades incitants,
      l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
      i suque molt de pa,
      com fan els pobres,
      en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

      Elimina
    5. Això, flamet! Gràcies, Núria. Clar que ja no rima amb porc! En fi.

      No el coneixia, aquest de lo noi de Burjassot. Jo també suco molt de pa, com fan els pobres. Quin tio. Oitant com sí que ens fotrem una bona escalivada.

      Elimina
  3. bla, bla, bla, bla, bla, bla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, anònim, bla es podria considerar un sinònim de dolç.
      2 2 adj. [LC] Suau, dolç, benigne.

      Molt bo, l'has clavat.

      Elimina
    2. Per no parlar de l'anàfora. Hòstia, anònim, ets un poeta!!!

      Elimina
    3. El cas és que aquesta manera de col·locar les comes em resulta molt familiar.
      Hyde? Pos si ets tu, manifesta't. No si encara m'hauré d'arribar a Taradell i deixar-te sense Google Chrome.

      Elimina
  4. (pst! pregunta-li què menja? :D)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nanai de la Xina, Clidi, que jo he crescut a cop de "i sobretot no parlis mai amb desconeguts, per molt amables (i poetes) que siguin!

      Elimina
    2. (Si és qui jo em penso, ja sé què menja, Clidi. És antropòfag. El que no sé és com li agrada la carn. Ja saps, si viva o morta!)

      Elimina
  5. miquel hyde25/1/12 14:14

    NOOO, NO SÓC JO, MATILDE !!
    i ara que ho dius aquest/a anònim/a sí/no que/a sembla/o una imitació/na meva/o

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sap greu, noi. Ja veus, has creat escola! Tinc un altre candidat, però no ho diré, que a sobre li molaria.

      Elimina