dilluns, 20 de febrer del 2012

les meves inquietuds euskalzales



(Euskalzale: filobasc; amic del paisatge, la cultura i la gent del País Basc.)

Dono per fet que l'escena s'ha repetit més d'una vegada. Situem-nos a la sala d'una etxe (casa, llar), on, tot i filtrada, arriba la salabror del mar. No cal pensar necessàriament en un massís caserío, pot ser al 3º 2ª d'un bloc de pisos; tot i així, continua funcionant tal i com ens adverteix Baroja: la casa és un espai de total domini femení. Imaginem-hi, doncs, en una tarda plujosa, la trobada d'unes dones...
Posem que unes parentes llunyanes han vingut de visita. La sala està presidida, de fa molt temps, per un oli damunt cartró de 100x70, ben emmarcat, on s'hi veu una escena del proper port de pescadors. "És muy bonito este cuadro -diu una que mai havia estat en aquella casa. Y muy moderno..."
Arribats a aquest punt indefugible, i com que enlloc està escrita, toca tornar a explicar la història de la pintura i d'aquell foraster que, entre altres coses, volia ser pintor. "¿Qué se habrà hecho de aquel chico catalán?...
La gent dels ports ja hi està feta als forasters que, així com arriben, se'n van.

Després de mitja vida recorrent el País Basc (i això inclou moltes de les seves muntanyes i tots els seus ports), durant la lectura de Las inquietudes de Shanti Andía es va convertir en un afer cabdal mirar de descobrir on calia situar aquest centre del món que és Lúzaro.
S'ha de dir que és un topònim ple de sentit. Si salvem l'escull de l'accent (que no correspon a l'ortografia -l'euskara no n'usa- sinó a la ideologia espanyolitzant de Baroja), Luzaro vol dir: extensament, per llarg temps...
Tot un indici.
Així, tot llegint, anava prenent notes dels detalls geogràfics -a la menuda i a l'engròs- amb què Baroja aconsegueix fer del tot consistent aquell port de mariners i pescadors. I, davant l'amalgama de dades contradictòries -ara seria força ensopit que m'hi esplaiés-, vaig arribar a la conclusió que, de fet, Lúzaro era un espai mític construït amb retalls d'arreu de la, en veritat, brava costa basca. 

Després d'això (havent ja decidit estalviar-me el tòpic retrat del Pío amb la boina), vaig pensar que seria oportú d'il·lustrar Las inquietudes amb els meus retalls portuaris bascos.
Vaig reobrir la carpeta on deso els apunts de fa quasi trenta anys, de quan acabava amb el cul entumit de dibuixar segut als norais, per a confegir una imatge convenientment al·lusiva.
Hi aplego el menut apunt a color d'un port (un dels que van acabar sent pintures amb les que expressar gratitud, alhora que pagava l'estada), i l'esbós d'una txalupa varada en un altre port.

En principi, vaig pensar en afegir damunt la barca a tres nens nens jugant a ser pirates.
Més tard me n'he desdit. Passats tants anys resulta més que improbable que els nens de Luzaro hagin aconseguit el seu somni d'esdevenir pirates... Si més no, dels de la mar, segur que no.



8 comentaris:

  1. Diré que al Baroja vaig tractar-lo rabent. Una tarda de dissabte llegia les "Inquietudes" en la seva versió digital i, l'endemà, en un matí vaig confegir la imatge i redactar les notes. Si no ho hagués fet així la cosa s'hauria acabat eternitzant de tantes com em venien al cap, de tant ser luzaro euskalzale.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo l'estic tractant fatal, pobre home, que no hi ha manera de sortir del dic sec i atacar-lo amb entusiasme. I això que l'altre dia va semblar que l'enveja lectora feia la seva feina i m'empenyia, però res, ni per aquestes, no hi ha manera d'avarar la barca. Grrr.

      Elimina
    2. Millor no forçar la lectura,Matilde. També conec l'enveja lectora, i no és bona consellera, sobretot des d'una vegada que vaig deixar-m'hi guiar per caure en la ximpleria escripturero-serial-televisiva - em nego a dir-ne escriptura - d'en Perez Reverte, i encara no me n'he refet.
      Girbén : quin port és aquest ?
      Dr. Vilardekyll

      Elimina
    3. Quin Pérez Reverte? Quin títol, vull dir?

      Elimina
    4. El port és el "Viejo" de Donosti; voltejat, per a fer més efectiva la composició, tot seguint les consignes del Pío.
      La Txalupa és de Pasaia Donibane; on va viure desterrat el Víctor Hugo.

      Elimina
    5. A Pasaia hi viuen uns coneguts nostres, i per a mi és un lloc únic. I també el port vell de Donosti.
      Dr. Vilardekyll

      Elimina
  2. una cosa que posava el nom de Dumas en va - també em resisteixo a dir-ne el títol sencer - i un reportatjet-novela sobre la guerra de Bòsnia que pretenia demostrar les seves dots de KapuczinskiHemingwayProgre hispà i que pel títol semblava més una capsa de joguines Comansi o un western de Budd Boetticher que no un llibre ; en realitat, no vaig acabar cap dels dos
    miquel hyde

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps, jo he pecat amb en Pérez Reverte, Hyde. Crec que es deia La piel del tambor...i em va agradar; no com m'agraden Roth o Xècspir o Dostoievski, no, és un altre agradar, un agradar de passar l'estona i prou, perquè, posem per cas, tens un dia tonto -i qui diu un dia, diu una setmana o un mes; de vegades una vida sencera tonta, fins i tot- i no estàs per a lectures exigents. En fi, tampoc cal que em disculpi, ara que hi penso.

      Elimina