dilluns, 19 de març de 2012

tornar del mapa


2007. Agosto.
EN UN MANICOMIO francés, a principios del siglo XX, un loco escribió en grandes letras sobre las paredes del centro: "Viajo para conocer mi geografía". La frase la descubrí hace veinte años y la incluí al comienzo de un libro de cuentos. Y en mi viaje a Finlandia está claro que fui a buscar algunas de las rarezas y cartografías perdidas de mi geografía íntima. Pero el hecho es que no encontré ahí ninguna. Seguiré buscando. Aunque quizás soy ya uno de esos expedicionarios de los que habla Canetti, uno de esos "exploradores que ya no saben cómo volver del mapa". Sería una lástima porque quisiera regresar algún día a la enérgica Finlandia.
Ese país es el menos corrupto del mundo (lo cual está dicho pronto) y se halla situado en primera fila en crecimiento, innovación, difusión tecnológica y protección social. Cuenta con veinte orquestas sinfónicas para sus cinco millones de habitantes. Son parcos en palabras, es cierto, pero se comunican con una sensatez e inteligencia inusuales en los países latinos. Y, además, no son más tristes que un andaluz en plena juerga. Pensar que la vida en Finlandia se parece a una película de Kaurismäki  es como creer que en España todos somos personajes de Almodóvar.
La existencia de las veinte orquestas sinfónicas es una de las claves de su prosperidad espiritual. Fueron pioneros en establecer el sufragio universal y también en las comunicaciones telefónicas, de modo que no es tan raro que de allí haya surgido Nokia, un pueblo a cinco kilómetros de Helsinki. No hay, por otra parte, apagones de luz y los trenes de cercanías funcionan con una perfección alucinante. Los aeropuertos son un modelo de orden, geometría, calma y transparencia. Los políticos son muy eficaces y no salen en la televisión para poder así disponer de más tiempo para trabajar. Tal vez allí lo único raro sea que Johan Ludvig Runeberg, el gran poeta nacional finlandés del siglo XIX, lo escribiera todo, absolutamente todo en sueco, es decir, que, según la óptica catalana, no podría representar a su país en la Feria de Frankfurt. Pero bueno, el caso de Runeberg tal vez sea precisamente la excepción a la regla en un país donde lo demás es de una normalidad aplastante y donde, por mucho que se diga, siempre han sabido ingeniárselas para no tener que quedarse estúpidamente a oscuras.

Enrique Vila-Matas. Dietario voluble. Anagrama, 2008. P. 176.



10 comentaris:

  1. A Frankfurt no sé en quin estand col·locarien Runeberg, però a les biblioteques, com que el criteri que es segueix és la llengua i no l'organització administrativa dels estats, ni el lloc de naixement o d'empadronament dels escriptors, Runeberg va a la literatura sueca, com Nabokov a l'anglesa, Kafka a l'alemanya. Ningú m'ha explicat mai Alexandria com en Durrell, però és un escriptor anglès.

    ResponElimina
  2. Té la seva lògica (el criteri de les biblioteques, vull dir) però el que diu Vila-Matas és una mica diferent: la fira de Frankfurt és un esdeveniment comercial i s'organitzen amb criteris pràctics.

    ResponElimina
  3. L'admirat escriptor en castellà, el català i espanyol Vila-Matas, fa molta trampa amb aquesta afirmació. A veure quan a l'Estat espanyol es respectaran en clau d'igualtat les llengues minoritàries del seu territori com el suec a Finlàndia. Tinc la resposta: mai. D'altra banda Suecia, el país d'origen del suec, també és un país sobirà, no com Catalunya. Podria aprofitar per denunciar això (ironia!) enlloc de queixar-se de no poder haver anat a fer a un frankfurt, quan la literatura feta en català és la que sempre passa gana en la projecció al món, comparada amb la feta en castellà. Per culpa bàsicament d'Espanya, a més. Però, és clar, els rarets i intolerants som els que pensem que la literatura catalana és la que s'expressa en català. Trobo que a les biblioteques classifiqueu amb prou lògica.

    ResponElimina
  4. Dr. Vilardekyll19/3/12 13:53

    Certament fa trampa l'Enrique, i es podia haver estalviat les darreres frases. De tota manera, com que s'ha de classificar d'alguna manera, la separació de literatures per llengües és la més racional i millor que no pas per nacions o estats. Però trobo que caldria fer-ho per autors, sense classificacions, i no tant per evadir el tema nacionalista sinó per justícia. Nabòkov, com dius bé Matilde, és conegut com autor en anglès, però ja abans havia escrit en rus, o sigui que "Lolita" i companyia seria literatura anglesa i "Invitado a una decapitación" russa. I Josep Pla, que també escrivia directament en castellà ? I Canetti, que és autor majoritàriament en alemany però té un parell d'assaigs en anglès ? Vull dir que el més salomònic és com els discs a les botigues : separats, com a molt, per gèneres i dividits per ordre d'abecedari. Quant a Frankfurt que es deixin de literatures "convidades" i punyetes i vagin de dret al gra, que com diu Brian és una fira comercial, i que convidin a les editorials i deixin de banda a ministeris i conselleries de cultura, politicastres i buròcrates que no serveixen per a res.

    ResponElimina
  5. Ara se m'ha acudit que quan Runenberg li fotia als versos, Finlàndia era russa (del 1808-1917, va ser russa). Sort que no s'havia inventat Frankfurt (i que jo no era la directora de la fira), que li faig un estand per a ell sol. Què tal "Literatura russa escrita en suec, però que només parla de Finlàndia"?

    Teniu raó, les fires, pels firaires. I, si pot ser, que tinguin tiro i autos de xoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan dic que no s'havia inventat Frankfurt vull dir la Frankfurter Buchmesse, és clar.

      Elimina
    2. miquel hyde19/3/12 18:39

      tens raó, matilde, les fires per als firaires...i no t'oblidis de les tom, tom, tomboles de llum i de coloooor oooooh !!!
      i és que deixeu-me ser ocell de mal averany : avui mateix he parlat amb un amic ex editor que pronostica un final per al llibre - tal com l'hem entès des de Gutenberg fins ara -, però que això no significa que es deixi d'escriure i de llegir...abans de Gutenberg no existia Frankfurt ni Harold Bloom ni les llibreries guais - i no guais - i ja la literatura portava unes quantes obres mestres...per tant, a l'era post Gutenberg, igual...i si no, quedaran les biblioteques, oi matilde i robert ?

      Elimina
    3. Sí, Hyde, pa tómboles, les de Céline al Viatge al fons de la nit. Fins a tres cops va anar Bardamu a la fira. Sembla que el vegi, mira el que et dic. Ai.

      I d'això que dius de les biblioteques, avui llegia al blog de Lluís Anglada:

      "Les biblioteques que coneixem s’han construït al voltant del llibre (del document), no al voltant de la informació (coneixement) que conté el llibre ni al voltant del procés de llegir".

      Així que si desapareix el llibre tal i com l'hem conegut, ja cal que els bibliotecaris ens posem les piles i ens dediquem a fer cosetes que aportin un valor afegit a la pura transacció de l'objecte, o, cas contrari, a robar carteraaas!

      Elimina
    4. Uala la frase de l'Anglada, el Lluís, és clar.

      Elimina
    5. La pura veritat. Les coses són ainsí.

      Elimina