diumenge, 18 de març de 2012

qüestió de seny


Good things, Joe Berger.

El poeta inglés Philip Larkin creía que "la poesía era una cuestión de cordura", lo contrario de lo que él llamaba (según una expresión de Evelyn Waugh) la "loquísima, la muy sagrada" escuela. Cocinar es también una cuestión de cordura: incluso literalmente.
En una ocasión, Stella Bowen conoció a un poeta en Montparnasse que había sufrido una depresión nerviosa y había sido recluido en una clínica. Cuando le dieron el alta, vivía en un cuarto que daba a una calle en la que había una boulangerie. El poeta fechaba su curación en el momento en que, asomado a la ventana, vio a una mujer que entraba a comprar pan. Sintió, le dijo a Bowen, "una envidia indescriptible del interés con que ella elegía una hogaza".
De eso se trata. De elegir un pan. De untar mantequilla a diestro y siniestro. De sembrar el caos en la cocina. De no malgastar sobras. De dar de comer a tus amigos y a tu familia. De sentarte en una mesa donde se celebra el irreducible acto social de compartir alimentos con otros. A pesar de todos los reparos y salvedades, Conrad tenía razón. Es un acto moral. Es una cuestión de cordura. Que él diga la última palabra: "La íntima influencia de la cocina meticulosa" escribió, "fomenta la serenidad de ánimo, la galanura del pensamiento y esa visión indulgente de los defectos del prójimo que es la única forma de genuino optimismo. Tales son sus títulos de nobleza."
En realidad, tengo también uno o dos reparos que poner a esto, pero...tengo algo en el fuego. Debo vigilarlo. Tengo que preparar un festín frívolo.
Julian Barnes. El perfeccionista en la cocina. Traducció de Jaime Zulaika. Anagrama, 2006. P. 130.


9 comentaris:

  1. Alguns diuen que la cuina és el que ens va fer humans, però jo no sento cap passió pel Ferran Adrià o similars. O sigui que continuaré llegint assenyada poesia mentre menjo bocates com un neanderthal sonat. Aquest Barnes no crec que el llegeixi, tot i que segur que també està bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Barnes és bo fins i tot quan fa allioli, Òscar. Però aquest no cal que te'l llegeixis, tret que la cosa dels fogons et tiri, que no és el cas, veig. Personalment i en persona, m'agrada més cuinar que la poesia. Em dóna pau; una mica com mirar les vaques. I ara et deixo. Li haig de pegar volta al pollastre!

      Elimina
  2. Respostes
    1. I ca! Mar i muntanya. I m'ha quedat de fer-me reverències, mal m'està el dir-ho! Això és poesia (era, de fet, que ja va avall) i no els sonets!

      Elimina
    2. miquel hyde18/3/12 17:27

      m'agrada molt més la poesia que cuinar, però no em desagraden els fogons
      ara, el que no m'agrada gens és l'entremig, la gastroretòrica dels "nouvels" cuiners, que han de dir que fan una "crudité" en lloc d'una amanida
      i encara m'agrada menys - tot i que Barnes el trobo molt bo - quan es fan aquesa literatura carregosa, de càntics desafinats a la sensualitat dels aliments,a la cosa "social" dels àpats,a tots plegats asseguts davant d'un bon vi, a l'àgape-do-dels-déus, etc. etc...
      em sembla el mateix que tots aquells que quan volen parlar de sexe han de sublimar-ho amb un llenguatge pseudo poètic i el menys obscè possible, i total és només cardar
      ja sé que no serveixo per gastrònom amb el que vull dir , però és que ho haig d'abocar : és depriment veure que t'has passat un parell d'hores cuinant, per després fotre't-ho en menys de vint minuts i, potser, sense que t'hagi quedat tot el bo que voldries

      Elimina
    3. I amb aquella cuina que et queda, Hyde, que no hi ha Cillit Bang que la faci neta i més valdria calar-hi foc, oi? Sí, ja t'entenc.

      I hi estic absolutament d'acord amb tu en això de la gastroretòrica i blablabla. La sublimació de l'olla (i els desordres alimentaris, se m'acut ara) són mals restringits als qui van (anem) tips.
      M'agrada cuinar i em sobra la fanfàrria, sí. I em flipa que d'un tros de pa amb oli que al cap de poc fuig claveguera avall, se'n faci sang, ossos i músculs. I odi, si s'escau. (Dic odi per fer-ho més dramàtic, que si arribo a dir amor (déume'nguard!), tu m'engegues la filípica, fijo. Això si no et faig arrojar (déume'nguardimésencara!).

      Elimina
    4. Uf, després d'això de l'amor m'he hagut de fotre un almax. Ja m'està bé, per xunga.

      Elimina
  3. Deixa'm explicar-ho, que ve molt al cas. Dissabte, els amics del meu fill conxorxats, li van regalar pel seu aniversari una panificadora, 25 kg de bona farina, llevat, i de torna una màquina de fer pasta. Vols més cordura?

    ResponElimina
    Respostes
    1. De voler-ne en vull més, Girb, que darrerament estic com un cencerro.
      Mon pare es va construir un forn de llenya i es fa el seu pa. I quan el veig allà, dale que te pego, pastant, sempre penso en la Yourcenar, que també se'l feia a casa seva, a Petit Pleisance.

      Elimina