dissabte, 14 d’abril de 2012

lluny de la ribera d'ebre. o bé: ni primavera, ni estiu, sinó hivern i tardor


(Una proposta de qüestionari per a Marta Rojals, a propòsit de Primavera, estiu, etcètera)

Quan vaig saber que els amics de la Biblioteca Pública de Vic li dedicaven el mes d'abril a la novel·la de la Marta Rojals vaig sentir l'impuls de col·laborar-hi, ni que fos de manera virtual. Feia poc que havia enllestit la primera lectura de Primavera, estiu, etcètera. Havia estat una lectura diagonal, i reconeixia que calia tornar-hi amb més deteniment.

Vaig buscar l'autora per aquests indrets que s'anomenen xarxes socials i em va resultar fàcil localitzar-la. No tan sols localitzar-la, sinó obtenir de seguida una resposta. Que li semblava bé. Que li semblava bé participar -és a dir, respondre- a una entrevista virtual a través d'un blog.

La idea que guia el qüestionari següent és oferir una petita pauta per a què els lector/es del blog hi afegeixin les seves preguntes. Un cop les haguem recollides (en un periode de temps prudencial) les hi farem arribar, per si té ganes de respondre-les -totes, alguna, o les que li semblin.

He pensat en parlar del text més que de cap altre factor, i evitar les qüestions que ens duguin a territoris estranys: l'èxit de la novel·la, la seva difusió, etc. Preguntes com ara t'esperaves que la novel·la assolís la cinquena edició? no crec que aportin res de rellevant, però tampoc no sóc ningú per a censurar-les.
Per a facilitar-me la feina, he agrupat les preguntes sobre dos eixos: els símbols, el llenguatge i els referents, però és evident que se'n poden trobar més. Mesclo reflexions i preguntes, i ho deixo així abans de redactar el que podrien ser les preguntes més definitives.

* * *

Primavera, estiu, etcètera té un aspecte de novel·la generacional (amb múltiples referents culturals de la generació que ara té entre els trenta i els quaranta anys), intimista i gairebé costumista, on es descriu amb detalls la vida quotidiana d'un poble de la Ribera d'Ebre. Un dels temes principals és l'oposició poble/ciutat: la protagonista es debat constantment amb la idea de retornar al poble natal, i en aquest dilema recupera imatges de la infantesa i l'adolescència, el primer amor, les primeres vegades. I alhora enumera els inconvenients, els desenganys i les frustracions de l'emigració a la gran ciutat, on viu ara.

Però jo diria que el text conté una gran quantitat d'elements simbòlics. No sé si l'autora parteix del simbolisme per arribar a la història que narra, o si una veu de l'inconscient ha fet aparèixer aquest simbolisme. No podem evitar expressar-nos per símbols quan volem fer una narració?

En tot cas, anomeno alguns elements per a discutir-ho.
·La protagonista es diu Èlia (el Sol?), i la veu del narrador gira exclusivament al seu voltant. La resta dels personatges ens arriben vistos amb els seus ulls i en certa manera deformats per aquesta visió.
·El relat evoluciona sobre una clàssica relació entre l'amor i la mort, vistes amb una simetria sorprenent: la mort de la mare, la mort del Jaume de cal Petit i la mort del fill de la Clara. Cada història conté la seva mort.
·Tots els personatges (principals, diguem) són emigrants: el Bernat és un nouvingut al poble, l'Èlia ha emigrat a Barcelona, la Clara a Tarragona, la germana a Portugal i la mare va venir de fora, per viure (i morir) al poble. La mort de la mare a la carretera amaga un intent de fugida?
·La marxa a Barcelona crea una distància dolorosa, obre dubtes i genera frustracions. Però el retorn al poble sembla que aboqui a un horror primitiu. Alhora, descobreix un món regit per una sexualitat instintiva, bàsica. Èlia descobreix finalment que el pare (aparentment taciturn i quasi absent) també és un ésser sexual. Com si Ulisses descobrís, de sobte, que en la seva absència Penèlope també tenia sexualitat i podia atreure els homes.
·El joc dels contraris i els absents: la novel·la se situa, en contra del títol, en un hivern i una tardor. Alguns fets rellevants per a l'argument són vistos en enigma: un fòrum d'internet, una webcam, a través d'uns vidres. El nom del poble no s'anomena mai. A la portada, la fotografia de La Palma d'Ebre està vista en un mirall i per tant, invertida.
·Podríem interpretar (reinterpretar) el relat en clau de símbols?

El llenguatge
Una de les virtuts més innegables del text és l'acostament a la variant lingüística de la Ribera d'Ebre: la protagonista reprèn la llengua del poble, i aquesta evolució dóna un color especial al tractament del llenguatge. La literatura catalana ha tingut, en general, un poc respecte sorprenent per la riquesa de les variants dialectals que arriba a la paradoxa si pensem en la seva presència a les produccions audio-visuals (posem-hi TV3, com a exemple).
·En arribar a la darrera plana del volum, però (almenys en l'edició que gasto), hi ha una nota de l'autora on revela que el reflex dialectal es basa en un treball sobre el parlar de la Palma d'Ebre. No sé si hi ha una ironia: l'autora indica que el coneixement de la variant l'ha hagut de repescar perquè l'havia perdut? Potser vol dir (un cop més) que la metròpoli li ha devorat la llengua original?
Potser en Jesús Moncada va haver de demostrar que la literatura en majúscules s'escriu en la llengua del poble -com en un segon modernisme- perquè altres autors perdin la por. Deu ser casual que de Mequinensa a La Palma d'Ebre hi hagi poca distancià geogràfica.

Citar Moncada em facilita abordar la qüestió dels possibles referents del text. No estic gaire segur que això ens digui res de nou sobre el text i la seva lectura, però he llegit que Rojals cita Mercè Ibarz (Una terra retirada) com un dels llibres que la poden haver influït.

En tot cas, mentre llegia se m'han aparegut els noms de Víctor Català (Solitud) i de Mercè Rodoreda com a indicis, possibles veus que són a la gènesi de Primaveres, estius, etcètera.
·Té cap sentit o ens diu res de nou aquesta llista de noms per a comprendre l'univers literari d'on arrenca la novel·la?

[Agraeixo els lector/es que hagin arribat fins aquí, i els convido -en nom, també, del Club de Lectura de la Biblioteca de Vic, a afegir preguntes].

11 comentaris:

  1. El valor que jo atorgo a les obres d’art està directament relacionat amb les sensacions que em desperten i a més penso que és una actitut força general. Quan penso en la novel•la de la senyora Rojals la relaciono amb l’obra mestra d’ El Petit de Cal Eril sargantanes al sol perquè em va provocar sensacions semblants, penso que primavera, estiu, etc...és un monument a la novel•lística catalana el mateix que la Caterineta ho és a la lírica. La meva pregunta és aquesta: conèixes el Lluçanès? Crec recordar que algun personatge de la novel•la hi té alguna relació....i ja sap, si passa mai per Olost té la birra pagada al Bar Centre, per la bona estona que em va fer passar lleginit la seva novel·la

    ResponElimina
  2. Reconec haber formulat la pregunta abans de llegir el post, si no la trobeu pertinent...l’elimineu sense cap mirament (però deixeu lo de la birra per si mai puja a Olost)

    ResponElimina
  3. Ni parlar-ne. Aquí no s'elimina re. Per cert, vaig a veure si trobo el vinil aquell de l'himne de Riego, Mitch. 14 d'abril!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. i tant, i tant, jo ja ho he celebrat convenientment al meu llibre de cares

      Elimina
  4. M'endinso de ple en territoris estranys, ja que la meva pregunta no té res a veure amb el text. M'agradaria saber quin és el llibre de capçalera de la Marta Rojals.

    ResponElimina
  5. En bateria:

    -Montse Banegas, Joan Todó, Marta Rojals...alguna cosa put al sud de l'àrea metropolitana? La cosa catalana trobarà el nord al sud?(o, en tot cas, a la perifèria)

    -Com s'ho fa una persona aliena (segons sembla) als saraus literaris per tal que li editin una primera novel·la? Porta a porta, amb el manuscrit sota l'aixella? Tenia algun contacte?

    -És veritat que va signar un contracte amb la seva editorial on s'especifica que no vol participar en la promoció del llibre?

    -Continuarà amb la ficció? S'atreviria, després de l'èxit assolit amb aquesta novel·la, a sortir del poble i escriure una història absolutament urbanita, adoptant un registre estàndard, per exemple?

    -Quin llibre està llegint, ara mateix?

    ResponElimina
  6. Fins ara no havia vist el post que heu penjat, i trobo que hi ha una bona col·lecció de preguntes. Com que la idea és no censurar ningú ni filtrar res, me les copio i vaig preparant el qüestionari definitiu...
    Això sí, Matilde: si arriba cap altra pregunta per algun altre post/canal, t'agraïré que m'avisis... Esperem que l'entrevita participativa funcioni molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho faré, Lluís.
      Aviam si algú més s'hi anima.

      Elimina
  7. Com és que no vol donar la cara, vull dir que defuig les presentacions de cos present, les fotografies, etcètera, però, per contra, sembla que està molt interessada en mantenir contacte (virtual, això sí) amb els seus lectors? I doncs? Què en treu, d'això?

    ResponElimina
  8. Bones... Potser arribo tard, però ves. Apa, m'animo a fer un parell de preguntetes:

    - Parlant amb altres lectors, m'he trobat gent que es queda desconcertada amb el final, alguns m'han confessat no entendre'l (imagino que d'aquí venenles preguntetes tafaneres de però que el Trau i l'Èlia van a Nova York o què ? (no, no és auesta la pregunta). No sé si és una pregunta al'escriptora o a la "galeria": Per què sembla que els lectors necessitin que se'ls guïi fins el final. Em pregunto si els lectors ens estem acostumant a un tipus de lectura molt concret, hereu de les sèries televisives, on tot és transparent, pla, clar, etc.

    - El personatge del Bernat. Per què el personatge del Trau resulta tan estereotipat: guapo, simpàtic, etc. Estava en la intenció de l'autora riure-se'n? És aquest estereotip també el símbol d'alguna cosa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no és tard quan arriba, Eulàlia! Ara mateix les faig arribar a en Lluís.

      Elimina