Se m'acut de fer un càlcul peregrí a més no poder.
Aplico la fórmula ( Lr x nrp x np ) a Los anillos de Saturno i el seu resultat, (10 x 33 x 310 = 102.000 cms ), em sembla del tot fascinant.
És a dir, que si alineéssim amb continuïtat el text del Sebald aquest s'estendria un quilòmetre...
I un quilòmetre és el gruix estimat d'aquell tel fabulós que són els anells de Saturn.
Pel que el conec, diria que en Sebald no li faria fàstics a aquesta coincidència d'escala còsmica i que la incorporaria com una de tantes bones metàfores possibles de la literatura: quelcom que pràcticament no té gruix però meravellós si ens ho mirem amb atenció des d'un pla adequat.
(Tinc la fortuna d'haver observat, llargament, Saturn per la ullera d'un bon telescopi i puc recordar-lo, al 2009, despullat d'anells pel fet de la seva absoluta perpendicularitat.
És una efemèride que s'ha repetit una trentena de vegades des que Galileu el va descobrir i que, si som pacients, podrem tornar a veure al 2025.)
En una breu cita que encapçala l'obra, un retall d'enciclopèdia sobre el probable origen dels anells de Saturn, Sebald ens dóna indicis del títol astronòmic del seu escrit. Que la desintegració d'una lluna massa propera al planeta acabés formant la bella corona dels anells li deuria semblar ben adient als seus propòsits...
Tanmateix, els avenços astronòmics dels darrers vint anys -d'ençà 1992 quan ell caminava aquest relat-, qüestionen la teoria de la destrucció creativa. Ara, sobretot després que la sonda Cassini s'ho mirés de prop, va prenent cos la hipòtesi d'un origen anular en els vistosos guèisers que s'eleven d'Encèlad; l'activa i fascinant lluna saturniana.
Tampoc és que amb aquestes puntualitzacions pretengui esmenar-li la plana al Sebald. I menys encara quan, en aquests anys, la sobrepesca ha seguit delmant les moles d'arengs, la llista de papallones a punt d'extinció no para de créixer, i l'encontre amb un dels darrers oms és motiu suficient per a entonar el so primordial del mantra Om. I com d'allargassada n'arriba a ser l'estela de la seva "m" darrera, la de la mort i la destrucció!
Si aplico la fórmula Sergi Pàmies a Los anillos, 20 €/323 p=0,09287925696594428 € per pàgina. Tira a car. Victus, per exemple, surt més bé de preu: 0,039473684210526314. Anna Karènina és una autèntica ganga (0,03534090909090909, però amb tapa dura, que això també val).
ResponEliminaEl més cars sempre són els d'en Pàmies.
Calladeta, guanyo molt.
Crec que, un cop s'acabi la temporada de lectures, hauríem de muntar una exposició amb les teves portades, Girb. Estàs "on fire". Sensacional.
EliminaRellegeixo aquest vell retalló i resto cofoi de la meva principal intenció saturnina i anular... Un quilòmetre és el l'extensió de la lletra millor i dels meravellosos anells de la quinta forca.
ResponElimina