dimecres, 19 de desembre del 2012

a mida



Si se visita la casa de Dickens en Gad's Hill Place (Kent), hay que estar preparado para una sorpresa. El travieso autor hizo instalar en su estudio una puerta secreta con aspecto de librería, llena de lomos de libros fictícios cuyos nombres se había inventado él mismo, probablemente alguna tarde en la que había tomado demasiado jerez. No hay que dejar de echar un vistazo a los tres volúmenes de Five Minutes in China, a los nueve de Cat's Lives y a títulos tan ingeniosos como Noah's Arkitecture y The Gunpowder Magazine. La cara más retorcida de Dickens aparece en La sabiduría de nuestros antepasados, obra en varios tomos que trata de enfermedades y instrumentos de tortura, y su continuación, Las virtudes de nuestros antepasados, cuyo lomo es tan fino, que el título no cabe.

Robert Schnakenberg. Vidas secretas de grandes escritores. Lo que nunca salió a la luz de los grandes novelistas, poetas y dramaturgos. Océano, 2012. P. 44
·  Gad's Hill Place.
·  Dickens' Dummy Books.



9 comentaris:

  1. Ha, ha, aquesta no la sabia. Quin bromista en Charles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, ara ja no faig apunts dedicats (i mira que m'agradava); aquest, però, seria per a tu.
      Sàs, d'aquí una estona vindrà en Girbén i me l'enduré a dinar ca la difunta Maria Àngels Anglada! Iupi.

      Elimina
    2. Doncs me'l saludes i bon profit!

      Elimina
    3. D'acord, així ho faré!

      Elimina
    4. que no t'han tret la paga extra, matilde ? jo vaig a ca l'ex anglada i quedar-me escurat és tot u !

      Elimina
    5. Sí, noi, he hagut de trencar la guardiola del porquet (i rentar les olles!, que els estalvis no ho han cobert tot). Però un dia és un dia. I en Girbén s'ho val, que ens fa les portades per amor a l'art, tu ja m'entens.

      Elimina
  2. Crec que que Dickens en faria un bon volum de la meva estada vigatana, i no un d'aquests de ficció, precisament. I quins personatges, i quins escenaris, palau inclòs...
    Ara puc presumir de tenir una visió completa de l'evolució de Ca l'U, des dels temps en què era a peu de carretera i s'hi aplegaven els firaires de bestiar fins als imposants alhora que propicis menjadors d'avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Semblava ben bé que els personatges fessin entrada a cop de guió, oi, Girb? Doncs no, del tot improvisat; natural com la vida mateixa. Ara, això que ens regalin capses de bombons al mig de plaça tampoc no passa cada dia, ja t'ho ben juro.

      Un goig retrobar-te en carn i ossada, Girb, prou que ho saps.

      Elimina
  3. Com que era conscient d'on m'adreçava (i és que una "ciutat dels sants" només pot que prometre't impossibles a l'abast de la mà), vaig entomar el devessall d'encontres inversemblants d'ahir, de miraculoses conjuncions, com si anés a cavall d'una vella euga.
    Això ja no ens ho traurà ningú -corro a dir-me.
    De la successió de miracles a la qual vaig poder-ne ser partícip només dir-te que la servo com or en pany.

    ResponElimina