skip to main |
skip to sidebar
En la tercera jornada del Congreso Tolstói, un profesor de Yale leyó una ponencia sobre el tenis. En Anna Karénina, comenzó a decir, Tolstói retrata el tenis sobre hierba bajo una luz negativa. Anna i Vronski golpean en vano la pelotita, situados al borde de un abismo moral y espiritual insondable. Cuando escribió esta escena, Tolstói nunca había jugado a tenis, el cual tomaba por una moda inglesa pasajera. A sus sesenta y ocho años, le regalaron una raqueta y le enseñaron las reglas del juego. Se convirtió, al instante, en un adicto al tenis.
«Ningún otro escritor era tan proclive a las grandes contradicciones», explicó el profesor cuyo bigote y cejas vivaces le conferían el aspecto de un galán decimonónico. [...]
Fue también con sesenta y tantos años cuando Tolstói aprendió a montar en bicicleta. Tomó su primera lección justo un mes después de la muerte de su hijo menor, al que Sonia y Tolstói adoraban. Tanto la bicicleta como la lección fueron un regalo de la Sociedad moscovita de amantes del velocípedo. Uno sólo puede imaginar lo que sintió Sonia, en pleno duelo, al ver a su marido, tambaleante, pedaleando por los senderos del jardín. «Tolstói ha aprendido a andar en bicicleta -anotó Chertkov en aquel entonces-. ¿No es incongruente con los ideales del cristianismo?»
Elif Batuman. Los poseídos. Traducció de Marta Rebón. Seix Barral, 2011. P. 140.
Ahir el meu fill m'alertava d'haver llegit sobre Tolstoi en les obres de Zweig: Als moments estel·lars, al Món d'ahir...
ResponEliminaAra que conec la intenció de tocar El roig i el negre apunto una altra obra de Zweig: Tres poetas de sus vidas, un trio format per Casanova, Stendhal y Tolstoi.
Sí, l'Oriol té tota la raó; en els Moments estel·lars..., per exemple, Zweig escriu l'epíleg d'un drama que Tolstoi va deixar inacabat: La llum brilla en les tenebres. Tinc un apunt al congelador, però se m'està acabant el temps i Roth ja truca a la porta. Oh, quantes històries hauré de deixar pel camí, Girb!
EliminaI mira, la intenció de revisitar en Julien Sorel em ve -cal que ho confessi- de la lectura de la Teresa d'en Marsé. Des de llavors, no me l'he pogut treure del cap.
Ah, i El món d'ahir de l'Zweig és, també, un ferm candidat, ja t'ho dic ara.
EliminaVa, i ja posats, la resta de candidatures que em ballen pel cap:
Elimina· Stoner, John Williams
· Vida privada, Segarra
· Por qué ser feliz cuando puedes ser normal, Jeanette Winterson
· La història d'Edgar Sawtelle, David Wroblewski
· Història d'una ciutat: Una infantesa a Amman, Abdelrahman Munif
· Trilogia de Claus i Lucas, Agota Kristof
· La mort i la primavera, de la Rodoreda (aquí arrisco molt, prou que ho sé)
Em fas recordar una feinya que, de petit, la mare sempre m'encarregava: -Treu la pols dels llibres!
ResponEliminaI ja em tens espolsant -i fullejant-: "Carta de una desconocida", "Veinticuatro horas de la vida de una mujer", "La piedad peligrosa"... Què sé jo.
I, després, a desempolsinar la lleixa de russos!
Prou que li convindrà al Clú una gota de Zweig.
Un Sí majúscul a "La mort i la primavera"
ResponEliminaI que en parli el Sunyol, o el Perejaume.
(Recordo haver assistit a un diàleg entre ambdós on no s'acabaven aquesta Mercè.)
Majúscul i en negreta, pel que veig! no saps les ganes que tinc de clavar-li queixalada a aquesta mort, Girb.
EliminaI que la mort em mati, que deia aquella.
Elimina