dimecres, 13 de març del 2013

deu barcelós


Bibliothèque avec Poe. 1983.
Biblioteca. 1983.
Amour fou. 1984.
Le petit amour fou. 1984.
Bibliothèque avec cigarette. 1984.
Bibliothèque avec cigarette. 1984.
Bibliothèque avec bougie. 1985.
Autoportrait en lisant. 1985.
Bibliothèque avec de lumière blanche. 1986.
Pour les auvegles. 2009.

4 comentaris:

  1. Sens dubte, l'endreça d'una biblioteca pot anar d'un extrem a l'altre. La més poètica de totes les que he conegut es la dels guardes del provençal Fort de Buou (Buoux). A l'entrada de la seva florida caseta adossada a la cinglera hi tenien una dotzena de grans coves de vímet plens de llibres. -"Son repartits per tèmas" -m'advertiren en occità.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo, amb els llibres de casa, segueixo la màxima aquella a cal ferrer ganivet de fusta. No és que els tingui colgats de qualsevol manera, no, tampoc és això. Diguem-ne que hi ha una gran divisió -coneixement i imaginació, com a la sala infantil de la biblioteca- i para de comptar. Bé, no és exacte, que la ficció està per llengües, però aquí s'acaben les disposicions. Això val per a les prestatgeries. Ara bé, el més distret de casa, en matèria llibresca, són les piles que em creixen a qualsevol racó; un caos sensacional. Un desordre que, repetit, vindria a ser un ordre. Talment l'univers, i que Borges em disculpi.

      Elimina
  2. deu barcelós=1 meravella!

    1000 gràcies!

    SU

    ResponElimina