divendres, 17 de maig de 2013

barcelona i els güell

Tenia onze anys quan vaig entrar al laberint del meu diari.

Primera pàgina del Diari d’Infància d’Anaïs Nin, titulada Última mirada a Barcelona i últims pensaments
datada el 25 de juliol de 1914. Font: La independent. La Barcelona perduda d'Anaïs Nin.


VAIG SER molt feliç a Espanya. Estimava la meva àvia. Allà la nostra vida era més alegre que a Nova York. La meva mare donava classes de cant a l'acadèmia de cant de Granados. Teníem un pis petit amb balcons des d'on vèiem el mar i la muntanya. Teníem una criada, Carmen, que passava tot el dia cantant mentre treballava. Teníem prestigi, amics interessants. La família del meu pare era d'allí. El meu pare em va dir que érem parents llunyans dels Güell, una família aristocràtica. Els Güell tenien una capella privada i una magnífica biblioteca que van cremar els jesuïtes perquè era massa liberal. Un dels membres de la família té la seva estàtua. Ens explicaven anècdotes d'ells. La família s'havia dividit en dues branques, una de rics i una altra d'artistes. Un d'aquests va arribar a ser pintor de cort, Josep Nin i Güell, i,  naturalment, va passar a formar part dels pobres.
El meu avi era un tirà i un miserable. Comptava els cigrons (era el nostre menjar diari) i estava preocupat per nosaltres i per la independència de la nostra mare.
Ens vàrem mudar a un pis petit per a nosaltres sols, net i nou. Barcelona era alegre i plena de vida. Des del balcó podia veure el mar i la gent que passejava, fins i tot podia escoltar la música dels cafès. Vaig començar a escriure poemes, records. Vaig anar a una escola de monges i vaig aprendre el català. Arribaven cartes donant instruccions. A Barcelona no tenia la impressió que el meu pare fos absent d'una manera definitiva. Creia que podia tornar en qualsevol moment. Vèiem la seva família, els seus pares, la seva germana, els seus cosins. Era la seva pàtria. Jo aprenia el seu idioma matern.
Núria Ribera. «Anaïs Nin. Una selecció de fragments del seu diari.» A: Lletra de canvi, núm. 13, gener 1989. P. 13.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada