Senyors:
Unes sabates les portem mentre ens serveixen; quan han servit, quan han esdevingut velles, les arreconem i en comprem unes altres.
A l'art no cal pas exigir-li altra cosa; una volta esdevé vell i deixa de servir per la nostra sensibilitat, cal arreconar-lo. Passa a ésser història.
L'art que avui ens serveix i ens ve a la mida és, ben certament, l'art anomenat d'avantguarda, o sigui, l'art nou. L'art antic de totes les èpoques, sigué, esteu-ne ben segurs, nou en el seu temps i fou, igual que l'art d'avui, confeccionat d'acord amb les mides i, per tant, d'acord amb l'harmonia de la gent que l'havia d'usar.
El Partenon no fou pas construït enrunat. El Partenon fou creat nou i sense pàtina, igual que els nostres autos.
[..] Ací, però s'adora la pàtina. Als nostres artistes els plau tot ço que el temps o la mà de l'antiquari hi hagi deixat, aquest to groguenc característic, tan repulsiu, semblant al que prenen les cantonades dels carrers quan els gossos insistentment hi fan pipí.
[...] Proposem a la gent que estimi la civilització:
I.- Abolició de la sardana.
II.- Combatre, per tant, tot allò que és regional, típic, local, etc.
III.- Considerar amb menyspreu tot edifici que ultrapassi els 20 anys.
IV- Propagar la idea que realment vivim una època postmaquinista.
V.- Propagar la idea que el ciment armat existeix realment.
VI.- Que, efectivament, existeix l'electricitat.
VII.- Fretura de la higiene dels banys i de canviar-se la roba interior.
VIII.- De tenir la cara neta, o sigui, sense pàtina.
IX.- Usar els objectes més recents de l'època actual.
X.- Considerar als artistes com un obstacle per a la civilització.
Senyors: Per respecte a l'art, per respecte al Partenon, a Rafael, a Homer, a les Piràmides d'Egipte, al Giotto, proclamem-nos anti-artistes.
Quan els nostres artistes es banyin diàriament, facin esport, visquin fora de la pàtina, llavors serà qüestió d'inquietar-nos novament per l'art.
HE DIT.
Salvador Dalí a L'Amic de les Arts, núm. 25, 31 de maig de 1928.
_____________
P.S.: Vés a saber què buscava; la cosa és que vaig acabar per descobrir que el logo del Chupa Chups és un disseny de Dalí. I que l'hi van pagar «una tarifa milionària», segons diu la Viquipèdia. Lògicament, després vaig voler concretar la xifra, sense èxit. I, de resultes, aquí estem, abolint la sardana.
[+] La historia de Salvador Dalí y el logotipo de Chupa Chups. A: brandemia.
Al centre neuràlgic d'Andorra, damunt el Pont del Valira, s'alça la més repulsiva de les escultures.
ResponEliminaCom un castellet de bronze amb tanta pàtina que sembla extret de "Terra Mítica".
Per si el rellotge tou que hi penja no fos suficient, una vistosa placa ens recorda que és obra de Dalí. No hi ha rus ni russa que no s'hi retrati encantat.
Saps, Girb, Dalí m'agrada més com a escriptor que com a pintor, per dir-ho fi. Ara bé, en el meu imaginari, conservo una imatge impagable. Estiu+home espitregat+pelussera espessa, i allà al mig, ben embullat, un Crist de Dalí de huerto -d'or, vull dir- penjant d'una cadena. No sé si la memòria em traeix, però em sembla que era com moda. Diria que, fins i tot, hi havia homes que corrien per les platges en banyador i amb el Crist penjant del coll. La mare del Tano.
ResponElimina