Maria Oleart Font (Barcelona, 1929 – Alella, 1996) poeta i narradora. Oleart és autora d'una obra àmplia i heterogènia que inclou poesia, narrativa breu i narrativa infantil, i que resta, en part, inèdita. És en la poesia, però, on la seva veu s'ha reconegut com una de les més importants de la poesia moderna de dona. La seva escriptura està amarada de natura, imaginació i passió, tant quan tracta temes tràgics com de celebració. La consciència de gènere és també un dels puntals de la seva obra, com es fa palès al llibre Versos a Anaïs (1989).
Oleart va participar activament en la vida pública i associativa catalana. Va col·laborar a revistes, va participar en associacions de cultura i literatura catalanes, i va guanyar diferents premis literaris (des dels Jocs Florals fins a premis de l'Institut Català de la Dona). Entre els anys 1981-1983 va formar part de la Junta de l’AELC.
Font: AELC.
Nota de l'autora:
Crec que aquesta és la primera vegada que intento explicar el què i el perquè de les meves ratlles curtes.
En tota creació poètica hi ha una essència d'intuïtivitat; analitzar-la pot, en part, malmenar aquesta espontaneïtat d'obra artística que el poema conté.
Teoritzar em sembla matar un xic el vol del vers. La poesia no és explicable, es llegeix i cada u l'entén segons la seva cultura interna. Són els lectors els qui han de dir la seva opinió si els sembla escaient.
La «inspiració» de Versos a Anaïs sorgeix de la complexa personalitat d'Anaïs Nin, escriptora de llengua anglesa nascuda a París, de pare català, que visqué la major part de la seva infantesa a Barcelona i morí a Los Angeles el 1977.
Una dècada després de la seva mort li vaig voler retre un homenatge amb els meus Versos...Aquí els teniu.
M.O.
Maria Oleart. Versos a Anaïs. Columna, 1989.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada