Avui dia, quan l'estupidesa ha batut tots els rècords de popularitat, quan persones que sostenen arguments erronis no tenen cap impediment per accedir als grans mitjans de comunicació, abunden els ciutadans que atorguen una certa credibilitat intel·lectual a determinades persones només perquè han escrit algun llibre. Si a més a més aquest llibre ha estat efectivament publicat, alguns ciutadans poden arribar a creure que l'autor és competent, espavilat o intrínsecament savi. La realitat, tanmateix, desmenteix aquest prejudici. En un dels capítols del llibre de converses titulat N'espérez pas vous débarrasser des livres (traduït al castellà per Lumen), Umberto Eco i Jean-Claude Carrière confeccionen una llista d'escriptors dements que val la pena recordar.
Un primer apartat inclou els lingüistes bojos, com els que atribuïen l'origen del castellà a Tubal, fill de Jafet i per tant nét de Noè. Goropis Becanus considerava que totes les llengües provenien del dialecte d'Anvers, mentre que Georg Stiernhielm sostenia que el flamenc va ser la primera llengua de la humanitat. Olaus Rudbeck, per contra, afirmava en un llibre de 3.000 pàgines que Adam parlava suec.Un tal Foumel va establir en un volum de 1869 la relació entre les bastonades i el talent, ja que va descobrir que molts escriptors i artistes cèlebres n'havien rebut en abundància. Edgar Bérillon va escriure l'any 1915 que els alemanys defecaven més que els francesos, cosa que segons ell es podia demostrar analitzant el nombre d'excrements situats a cada banda de la frontera.
Jean-Claude Carrière, guionista de Belle de jour, conclou: “Una part enorme de les nostres biblioteques està composta per llibres escrits per persones sense talent, o per cretins, o per paranoics.” En el seu llibre sobre bojos literaris, Blavier cita mil cinc-cents títols. Esmentem-ne un parell: la teologia dels ferrocarrils escrita per un tal Madrolle, i la Démonstration de l'immobilité de la Terre, que Passon va publicar força temps després de Copèrnic, l'any 1829. Entre els autors de llibres autoeditats, no oblidem Giulio Ser Giacomi, que va recopilar en un llibre voluminós la seva correspondència amb Einstein i Pius XII, formada íntegrament per les cartes de Ser Giacomi, ja que ni el físic ni el pontífex li'n van contestar mai cap.
Vicenç Pagès Jordà. El PUNT AVUI. 18|10|2013.
fins a cert punt tenen raó, però jo voldria afegir (amb molt pocs respectes, ja que segurament jo estaría en la categoría de "cretí"):
ResponElimina1) que sistematizar les bogeries i les estupideses amb tanta certesa, com si les persones fossin articles d'aparador, fa oblidar que la literatura - i les arts en general - està plena de paranoics genials sense sortir de l'àmbit català, de Dalí a Bauçà - , alguns directament folls i altres que, si bé eren bons en el que escrivien, eren uns autèntics ases en la vida diària
i 2) i ells no hi encaixen ? (els guions de M. Carrière no són cap cosa de l'altre mòn.....de fet els que va escriure per a Buñuel, l'aragonès els salva a pesar d'ell)
hyde
Jo sóc estúpida, però com que, afortunadament, no he escrit cap llibre, la ciutadania queda exempta d'atribuir-me certa credibilitat. Favor que els faig.
Elimina