MercWorks, David Mercier.
dissabte, 2 de novembre del 2013
en hores de feina
Escrit per
matilde urbach
Etiquetes:
bibliotecaris,
biblioteques,
biblioteques de paper,
biblioteques pintades,
humor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A mí sovint em passa.... sempre en duc per si de cas al moneder. És com quan vas d'excursió que has de dur un entrepà de més per si de cas, a part de les proteccions vàries (al sol, a la pluja, als mosquits, a les infeccions,... ). La darrera vegada va ser al vestuari; em va caure quan anava a dutxar-me i la xerrameca es va aturar de sobte mentre engegava la dutxa. Va continuar un xiuxiueig. Però què passa, fins i tot en això sóc tremenda? I elles, no en duen, per si de cas???? Els minillibres amb aquest disseny rodonet sempre són una agradable estona de lectura. Pobrissona, la bibliotecària, que no pot llegir a la feina!
ResponEliminaJa se sap, Tremenda, la gent, en general, llegim poc, diuen.
ResponElimina