dissabte, 23 de novembre de 2013

reemissió: viure a la frontera



El Estado que nació cuando usted tenía cuatro años, Checoslovaquia, acaba de dividirse...
-Contestaré con una anécdota:
Polonia ha sido dividida cinco veces, creo. Durante una de esas divisiones, la frontera entre la Rusia zarista y Polonia atravesaba una aldea judía y, dentro de ella, la vieja casa de un judío. Las comisiones polaca y rusa, que marcaban la futura frontera, entraron en el patio del judío y le preguntaron: "La línea de la frontera sigue de tal modo que usted tiene la posibilidad de elegir, ¿dónde quiere vivir, en Polonia o en Rusia?".
El judío se alegró: "¡En Polonia!". Y el comisario polaco marcó la casa en la parte polaca y sonrió: "Me alegra que sea usted un patriota". Pero el judío contestó sencillamente: "¡Qué va, si no quiero vivir en Rusia es porque allí hace mucho frío!".
Monika Zgustova. «Entrevista a Bohumil Hrabal». La Vanguardia. 21/2/1993. P. 52-53.

Si us ve de gust, la podeu llegir sencereta: pàgina 52 i pàgina 53.


Apunt publicat el 20|gener|2012.


2 comentaris:

  1. "I la política és el destí, Matilde". Ja ho dic jo, també, això. Com aquell bon home d'una família d'un poble de la Cerdanya que van baixar a viure a Barcelona per fer fortuna, i a fe que en van fer; pensant que era espanyol, en tornar al poble resulta que la frontera passava per on passava i ja me'l tens mobilitzat com a bon francès a la gran Guerra. És ben bé que l'abisme pot ser un paradís.... Catalunya tindrà frontera amb Itàlia, Matilde? Vull dir si les aigües territorials 'lindaran' amb les italianes. No ho sé, seria com una categoria això de ser veïns senza fine amb els italians.... bé, ja veus que no he entès res de res. Però jo m'hi aplico. Bona nit, Matilde (des del meu erm).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Política? No, dona, no. Això d'avui era filosofia, Tremenda, purita filosofia nomás.

      Elimina