dimecres, 30 d’abril de 2014

paraula de traductor







Bon dia, Mati
res, que fa dies que he vist que llegiu Perduda, i suposo que a hores d'ara ja heu fet la trobada o l'esteu a punt de fer. En condicions normals t'hauria deixat uns quants comentaris, però he estat unes setmanes literalment sense existir, només feina, feina, feina, fins a un punt delirant.
Perduda no és la mena de llibre que acostumo a traduir, però la veritat és que m'ho vaig passar força bé, i trobo que almenys un moment, el de la caseta de les eines, és sensacional. Recordo que la veu de l'Amy em va costar de reproduir, especialment la del diari. Plena de petits girs i exclamacions que demanaven molt de color. La d'en Nick és més discursiva i una mica més lineal i va ser més fàcil.
Ja em diràs com va anar la trobada. Si els ha agradat el llibre, potser els interessarà saber que acaba de sortir Ferides obertes, la primera novel·la de l'autora, que està passant desapercebuda però que és molt més torbadora que Perduda, d'una manera que em va fer pensar en la Highsmith. L'atmosfera hi té més pes que no pas a Perduda, i és malsana, morbosa... i confirma els nostres pitjors temors sobre la institució familiar. Hi ha un parell d'escenes bastant memorables. Vaja, que em va agradar molt més del que em pensava...


4 comentaris:

  1. Doncs sí, Ferran, la trobada de Perduda (si no és oxímoron, és broma), va ser ahir. Com va anar? Seré breu: una autèntica tertúlia-galliner. Vull dir que em vaig saltar olímpicament els prolegòmens i vaig començar demanant-los si els hi havia agradat. No vaig arribar a posar el signe d’interrogació, t’ho juro. Renoi, quines ànsies comunicatives. Total, que només vaig haver de fer de moderadora, mirant de mantenir l’ordre de les intervencions i coses així. I no sé perquè dic ‘només’, perquè la veritat és que em van fer suar la cansalada. Quin guirigall! Un orgue de gats de primera. Fantàstic. De debò.

    ResponElimina
  2. I com a novetat mundial, pel que fa a la dinàmica dels clubs de lectura, dir que vam impedir que una lectora es quedés a la tertúlia. La vam fer fora a empentes. Però és que la Mar només n'havia llegit un terç de la novel·la i tenia intenció d'acabar-la. L'hi haguéssim esguerrat.

    ResponElimina
  3. Doncs m'alegro que la cosa es descontrolés una mica, és un llibre que vol juga amb el lector, i veig que la cosa fa el seu efecte. I de fet parla d'un munt de coses, també, entre gir i gir. M'hauria agradat veure-us per un foradet...

    Disculpa que no hagi dit res fins ara, després (i abans) de la feina, feina, feina i ha hagut quatre dies de desconnexió virtual en un raconet perdut de l'Aragó, una delícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descansar és més important que treballar, deia sempre el meu (s)avi.
      Una abraçada, Ferran.

      Elimina