dimecres, 14 de gener de 2015

amélie bosquet, c'est moi




Fins i tot quan ningú ja no llegeixi les novel·les de Flaubert, la frase "Madame Bovary sóc jo" no caurà en l'oblit. Flaubert no va escriure mai aquesta frase gloriosa. La devem a una tal Amélie Bosquet, novel·lista mediocre que va manifestar l'afecte pel seu amic Flaubert capolant L'educació sentimental en dos articles particularment ximples. A algú de qui no sabem el nom, aquesta tal Amélie li va confiar una informació molt preciosa: un dia havia preguntat a Flaubert quina dona era el model d'Emma Bovary, i ell li havia respost: "Madame Bovary sóc jo!". Impressionat, el desconegut va passar la informació a un tal Deschermes que, també molt impressionat, la va escampar. Els munts de comentaris inspirats per aquest apòcrif diuen molt sobre la futilitat de la teoria literària que, impotent davant una obra d'art, es dedica a fornir fins a l'infinit tòpics sobre la psicologia de l'autor. Diuen molt també sobre el que anomenem la memòria.

Milan Kundera. El teló: assaig en set parts. Traducció de Xavier Lloveras. Tusquets, 2005. P. 173.


- - - - - - ->  «Madame Bovary, c’est moi», formule apocryphe. Yvan Leclerc.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada