dijous, 15 de gener de 2015

sexe escrit


«1. Déu, com odio el sexe. No em malinterpretin: sóc tan entusiasta de la vella tremolor-de-genolls com el que més, però en literatura m'enerva la inclusió a canonades d'escenes de sexe, i sempre que dic això la gent em mira com si fos Rouco Varela. El que passa és que el sexe en novel·les em sembla innecessari, pompós (o groller; no sé què és pitjor) i còmic (sense voler). O sigui, ja sé el que és el sexe: "2 minuts i 52 segons de sorolls xipollejants", que va dir Johnny Rotten. Un assumpte de pur bombament hidràulic, cec frenesí i ofuscació del seny estètic: l'últim que necessito és que vingui un autor cursi a comparar-ho amb un eclipsi lunar.
2. Per fortuna, no estic sol en aquesta erotofòbia literària. Al Regne Unit, els ocellots del Literary Review han decidit premiar-multar les pitjors escenes de sexe de cada any editorial, i l'han instituït en el Bad Sex Award. Aquest dubtós trofeu es lliura des del 1993, i comparteix amb els Golden Raspberry hollywoodians la ingrata característica de ser un regal que ningú no desitja a la seva porta.
El Bad Sex Award es lliura partint d'unes coordenades prou semblants a les que els esmentava al paràgraf anterior: segons Jonathan Beckham, l'actual editor del Literary Review, es premien les escenes de sexe "1) implausibles, 2) absurdes, 3) sobreescrites o 4) inconscientment còmiques". O tot alhora. Contràriament al que vostès podrien suposar, no solen guanyar-lo pallussos analfabets amb credencials pulp; més aviat el contrari. Entre els nominats per al 2014 trobem el guanyador del Booker Prize Richard Flanagan, per The narrow road to the deep North i perles com "el que els havia mantingut separats, allò que havia restringit els seus cossos abans, ara havia desaparegut. Si la terra girava, ara va vacil·lar, si el vent bufava, va esperar. Mans van trobar carn; carn, carn". També el famós escriptor Haruki Murakami i la seva novel·la Colorless Tsukuru Tazaki and his years of pilgrimage han estat seleccionats, sens dubte per la frase "el seu pèl púbic estava tan humit com una selva tropical"; entre d'altres febles ximpleries.
Un altre cavall favorit és Wilbur Smith i la seva novel·la Desert God (va primera en les enquestes de The Guardian), per la frase (agafin-se): "Aquella cortina ondulant no cobria els seus pits, que empenyien a través seu com uns éssers vius. Eren rondes perfectes, blanques com la llet d'euga, i la punta dels mugrons de robí es van frunzir quan la meva mirada va passar per damunt d'ells. El seu cos no tenia pèl. Les seves parts pudendes també estaven totalment desproveïdes de pèl. Les puntes dels seus llavis interns sortien tímidament per la clivella vertical. La dolça rosada de l'excitació femenina brillava sobre ells". Ha ha ha. "La dolça rosada de l'excitació femenina"? Quina mena de reperfumat tros de gelea errant és capaç d'escriure res tan melindrós?
Com bé es poden imaginar, no tothom es pren la seva nominació amb generositat i elegància. Sebastian Faulks, Mr. Tinc-una-escombra-allotjada-al-meu-recte (a més de ser el paio amb el pentinat jewfro més grotesc de la literatura anglesa) es va posar fet una autèntica fera. I això que havia engiponat perles com "mentrestant les seves oïdes es van omplir amb el so d'un panteix suau però frenètic, i va passar algun temps abans que ella no l'identifiqués com a propi", i l'inoblidable "això és tan meravellós que sento que podria desintegrar-me, podria trencar-me en mil fragments". Tom Wolfe el va guanyar l'any 2004 per la seva genuïnament putrefacta Sóc la Charlotte Simmons —que, ves per on, jo vaig criticar en aquest suplement— i va ser un dels pocs que han declinat la invitació. Anys després, el 2012, tornaria a ser nominat. Per Bloody Miami. I per petard.
I el 2014, sento que pregunten? Finalment el va aconseguir Ben Okri, l'autor nigerià, pel seu The age of magic i aquest fragment en concret: "Quan la seva mà va fregar el seu mugró, va activar un interruptor i ella es va encendre. Ell va tocar el seu ventre i la seva mà semblava que cremés a través d'ella. (...) Ell prodigava tocs indirectes al seu cos, i sensacions agredolces van inundar el seu cervell". Sensacions agredolces. Al seu cervell? Seria un ictus, Okri.»

Kiko Amat. «Sexe fotut». La Vanguardia. Cultura|s, p. 22.




8 comentaris:

  1. Quin horror, la veritat. És com estar al llit amb algú que no para de parlar. Cadascú és un món, ho sé. Però el sexe només es pot expressar amb paraules abans que es converteixi en explícit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Enric, no sé pas què dir; només se m'acuden guarrerides, comentaris tan procaços que acabarien per arruïnar la poca reputació que em queda. Val més que calli.
      Clar que el fragment aquest de la clivella m'està matant. Veig guardioles a pertot.

      Elimina
    2. Ja m'agrada, imaginar-me la clivella així de polida, però el to poètic em destrempa.

      A mi el que més m'agrada és que topin complicitats. Si després es comparteixen humitats, ja és de més a més. Però tampoc és del tot necessari.

      Elimina
    3. Ai, jo ara m'he trobat fent un llistat dels millors claus de la literatura catalana.
      I no sé d'on he tret que uns dels millors és de Pagès Jordà, a El món d'Horaci. No l'he llegit pas, jo.
      I per a sexe sense manies, La dona meravellosa, de Joan Jordi Miralles...

      Elimina
    4. Matilde, que els Rejos ja han passat!

      No conec ni l'un ni l'altre. Però segur que els millors no s'han escrit. Des del balcó de casa n'he vist d'inèdits que no es veuen ni pagant.

      Elimina
    5. D'això, on vius, tu, Enric?

      Elimina
    6. Era la pregunta pertinent.

      Visc en un principal normal, a la frontera de Ciutat Vella i l'Eixample barceloní. Però fins fa un temps tenia, davant per davant, una pensió amb hostes sense manies. Hi havia nits d'estiu que sortia a fer un cigarret i em feien companyia (conscientment) amb els balcons oberts de bat a bat. Es veu que la ciutat no ofereix prou emocions al turista i se'n busquen aprofitant l'anonimat. No hi ha res millor que les complicitats.

      Elimina
    7. I encara hi ha qui diu que fumar és dolent. Amb la de coses que s'aprenen i la d'amics que s'arriben a fer!

      Elimina