dimarts, 13 de gener del 2015

el premi borni als lectors


Anacronismes de prestigi
Les obres literàries estan sotmeses a la imperfecció inherent a la condició humana. També els clàssics. Shakespeare comença l’escena I del segon acte de Macbeth amb una conversa entre Banquo i Fleance. Banquo li demana “How goes the night, boy?” i Fleance respon: “The moon is down; I have not heard the clock” (s’ha amagat la lluna i no he sentit el rellotge). Una frase que els coetanis de Shakespeare devien trobar la mar de normal, però difícil de pair a l’Escòcia de l’any 1037, en la qual encara no hi havien rellotges.
Borges explica que, abans d’escriure Salambó, Gustave Flaubert va viatjar a Cartago per documentar-se i hi va veure molts cactus. És per això que a Salambó en surten. Però Borges també explica una cosa que ningú no va explicar a Flaubert: els cactus que hi veia eren d’importació. Els van portar de Mèxic. A l’època en la qual Flaubert situa l’obra, les guerres púniques del segle III a C, falten més de mil anys perquè el primer cactus arribi a Cartago. No per això posarem Flaubert al costat del supervendes Ken Follett, acusat de fer sortir patates a l’època medieval d’Els pilars de la terra, o de fer que els pagesos llancessin blat de moro en un casament per desitjar fertilitat a la núvia. Els productes ultramarins, arribats d’Amèrica a partir del segle XVI, són un clàssic del gènere.
D’altres nyaps que els lectors puntimirats creuen detectar són més sofisticats. El premi Nobel William Golding, a la seva aclamada novel·la El senyor de les mosques, fa que un dels seus protagonistes faci servir les ulleres de Piggy per encendre el foc, però abans es diu que Piggy pateix miopia. Només els professors de física (o els aficionats als problemes de lògica) retraurien a Golding que amb unes ulleres de miop mai no podria encendre el foc perquè porten lents divergents, de manera que el pobre Piggy hauria de patir hipermetropia, ja que les lents de les ulleres dels hipermètrops sí que concentren els raigs del sol...

Màrius Serra. L'hora del lector (atent). Núvol. 11|1|2015.





3 comentaris:

  1. Mira que me les prometia amb "La esencia de Rumi" (Ed.Obelisco, 2002), un gruixut recull de l'obra sapiencial del sufí Rumi; traducció d'una traducció però l'única cosa llegible per aquí... I, de principi a fi, quin joc dels disbarats! D'acord que l'home era un profeta de Konya, però coi: A despit que nasqués al 1207, les "miles de galaxias en el cielo", també els "maizales dorados", el no parar d'anacronies... tot s'ho han tret del barret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He corregut a informar-me sobre el cas Rumi, perquè no en tenia ni idea, Girb. Renoi, seria el guanyador del premi borni als traductors! Per unanimitat.

      Has vist aquest recull de pífies?

      Elimina
  2. Que bo, això del recull de pífies, i la meva, la Coleman Barks, surt al davant!
    La cosa s'explica per l'apropiació del misticisme islàmic per part de l'"espiritualitat pastitx-global" que és la Newage (allò que els sociòlegs anomenen "Pietat còsmica"). Una editorial com la Obelisco, dedicada a (Astrología, Autoayuda, Ciencias ocultas, Artes marciales, Naturismo, Espiritualidad, Tradición), ja m'hauria d'haver fet sospitar.
    A l'altre extrem hi hauria l'edició que Fragmenta va fer del Diwan del Hal·lag, una joia de totes totes.

    ResponElimina