els objectes

Flaubert no solament busca el mot exacte, sinó també l'objecte precís que defineixi el personatge que el posseeix i del qual esdevé un atribut; o bé fa que l'objecte aquell es converteixi en el símbol d'alguna cosa o d'algun esdeveniment important. Així, apareixen diversos objectes simbòlics com ara la petaca que troba Charles Bovary, que per a ell representa aquell món aristocràtic tan enlluernador; la fusta de muntar que Emma regala a Rodolphe; tot el parament de la casa que compra Emma, la pipa de Binet, la gorra que porta Charles Bovary de jove o la d'Homais, que els defineix dins d'un estatus social, els barrets d'Emma, etc.

Els detalls de la vestimenta són la referència costumista per fer més realista la narració, així com tots els detalls d'ambientació i decoració de les cases. Els objectes són humanitzats: el pom de flors del casament, les botines d'Emma, la petaca, etc.

N'hi ha alguns que són especialment significatius, com els barrets de diferents personatges, que gairebé sempre tenen relació amb el ridícul, l'estupidesa, la vanitat. Segons V. Nabokov, la gorra de Charles Bovary, per exemple, simbolitza la futura vida del personatge: complicada i vulgar.

La fusta de muntar regalada a Rodolphe és l'objecte que comença a comprometre Emma, que es veu obligada a signar pagarés i a endeutar-se. És un símbol de domini sobre l'animal, però aquí és el símbol del domini que tindrà Lhereux sobre Emma. En una altra línia, el pastís de noces és el símbol de les fantasies vanes d'Emma. Finalment, l'inventari de béns de la casa, quan els els han d'embargar, és una mena d'autòpsia de la vida de la protagonista.

Josep Mundó. «Madame Bovary de Gustave Flaubert». A: Lectures de batxillerat 2008-2010. Educaula, 2009. P. 77-78.