dimarts, 17 de març de 2015

no jutgis mai un llibre per la seva coberta, o sí



Aquestes cobertes corresponen a les edicions més recents de La promesa en castellà i català. Totes dues són conceptualment correctes, en el sentit que s'adiuen, cadascuna a la seva manera, amb el contingut de la novel·la, passa que els de Navona s'han inclinat per il·lustrar-la amb una més que justificada referència a la caputxeta vermella (la noia assassinada) i els de Viena han tirat de Hopper. De l'ús indiscriminat que fan les editorials dels quadres de Hopper —se'n porta la palma, seguit de prop per Vermeer i Klimt—, ja n'hem parlat abastament i, en general, per dir-ne mal. En aquesta ocasió, però, la tria d'aquest Hopper, Gas (1940), no és gens aleatòria: els de Viena han optat per dedicar-li la coberta al comissari Matthäi, l'autèntic protagonista de la novel·la que, com bé sabeu els qui l'heu llegida, abandona la policia per fer-se càrrec d'una benzinera. I això tampoc no és gens casual. I hasta aquí puedo leer, de moment. 
______________
P.S.: Demà tornaré a publicar un vell apunt sobre cobertes hopperianes, convenientment revisat i augmentat.

1 comentari:

  1. Que amb quina em quedo? Doncs, depeeende (amb deix galaic, si us plau). Si em llevo canyera, Navona. Si més quieta, Viena. Solucions de compromís, a mi.

    ResponElimina