divendres, 16 d’octubre de 2015

manuel bueno, enquadernador



GENT CORRENT
Manuel Bueno: «Volia demostrar que jo era el millor enquadernador»
GEMMA TRAMULLAS
ELPERIÓDICO. 7|10|2015

Als seus 81 anys segueix anant cada matí al seu taller del barri barceloní de Sant Gervasi, ja tancat al públic. Allà, armat amb les seves preuades eines d'enquadernador, continua esforçant-se per arribar a la perfecció. D'aquesta lluita que ha donat sentit a la seva vida des que era un adolescent n'han sorgit verdaderes obres d'art, la majoria des les quals llueixen en llibreries privades. Ell protegeix amb cura mig centenar d'aquests llibres-joia però, si les autoritats culturals no actuen, és molt possible que el seu llegat acabi aviat en mans d'un xeic àrab.
-El seu pare era enquadernador i als 20 anys vostè ja havia guanyat tots els premis d'enquadernació haguts i per haver.
-El premi al millor enquadernador d'Espanya me'l va donar el mateix Franco a l'Escola Industrial. Jo tenia 19 anys i recordo que li vaig aguantar la mirada una bona estona. Podia haver fet que m'afusellessin, per des­afiar-lo. Què volia que fes, a aquella edat…
-Va començar com a daurador [artesà que decora el cantell dels llibres amb or].
-Estimo els meus ferros de daurar encara més que els llibres. A mi m'encanten els dolços i quan era un nano la meva mare em donava diners perquè em comprés xocolata per berenar. ¿Sap què feia jo? Em menjava el pa sol i estalviava els diners de la xocolata per comprar els meus propis ferros.
-Aviat va dominar totes les tècniques. Menys escriure els llibres, ho feia tot.
-Tampoc els llegia; no he llegit ni un dels llibres que he fet. L'únic que he llegit és la revista Don Miki [el popular còmic dels anys 70 i 80 amb els personatges de Disney].
-Lectura senzilla per compensar una manera de treballar tan obsessiva.
-Els Bueno tenim un instint de superació que ens obliga a anar sempre més enllà. Jo mai vaig tenir temps per als meus fills, he sigut un home de taller i mai vaig sortir a fer una cervesa. Un dia vaig arribar a casa excepcionalment d'hora i va obrir un dels meus fills: «Mare, hi ha un home a la porta», va dir.
-Exagera.
-[En aquest punt intervé la seva dona, Marina, que va aprendre l'ofici al seu costat: «¡No, no, diu la veritat! Quan començava un llibre no tornava a afaitar-se fins que l'acabava i ni els seus fills el reconeixien»].
-Pel seu taller han passat artistes, banquers, ministres, aristòcrates…
-Menys pobres hi ha passat molta gent, sí. Però si ha vingut alguna família senzilla li he fet la feina igual de bé.
-Antoni Tàpies n'era un assidu.
-Vam ser grans amics, encara que el primer dia va sortir d'aquí molt enfadat.
-¿Per què?
-Va entrar amb diversos llibres i va dir: «Necessito això i això per demà». Jo no el vaig reconèixer i li vaig dir: «És clar, perquè enquadernar és tan ràpid com anar a pixar, ¿oi?»
-Quin caràcter els Bueno...
-Va agafar els seus llibres i va dir: «¡Mai tornaré a aquesta casa!» Va anar a veure tots els enquadernadors de la ciutat, però cap el va convèncer. Al cap d'uns dies va tornar: «¿Enquadernarà per a mi, senyor Bueno?»
-Ha enquadernat llibres fins i tot per a la família reial espanyola. ¿De quin treball se sent més orgullós?
-D'una edició francesa de Platero y yo. El dibuix està fet en mosaic, gravat punt per punt... Volia demostrar que jo era el millor enquadernador. Després de mesos treballant-hi gairebé vaig embogir i vaig haver de deixar-lo reposar abans de poder-lo acabar.
-¿Segons vostè, qui és o ha sigut el millor enquadernador de Catalunya i Espanya?
-Manuel Bueno, sense cap dubte.
-¿Vostè?
-No. El meu pare.

 _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _ 


A tall d'exemple:

Marea solar, marea lunar / Pere Gimferrer.
Enc. artística con cifra real. Ejecutada por Manuel Bueno en 2000. Realizada en marroquín azul real, en mosaico de nueve colores y hierros dorados y platinados. Decoración simbólica, evocando los términos mar, sol y luna del título del poemario, desarrollada en los dos planos. Proa de barco en la tapa posterior que se extiende en diez velas de colores a la anterior. Figuras de sílfides en hierros dorados y platinados cuajan las tapas. Cortes dorados. Cincelado el corte de cabeza con la cifra de la reina Sofía, sobremontada con la corona real, rodeada de hierros de sílfides. Contratapas con hierros dorados y perla mosaicada color calabaza y papel francés pintado a mano en directo con tubos de color. Filete dorado en el canto. Primera guarda de papel pintado en el Taller Artesanal del Ayuntamiento de Madrid, realizado por la reina doña Sofía en el curso de una visita realizada en 1988. Difuminada en el papel su cifra "S" realizada mediante stencil. Segunda guarda en papel de aguas gris y rojo. Lomo redondo. Título rotulado en oro. Camisa de protección en holandesa del mismo papel de la contratapa con bandas en piel delantera y posterior. Estuche del mismo papel de la contratapa, ribeteado en piel, filetes dorados con perla mosaicada en color calabaza, en la embocadura. Interior de veluto. Fimada Manuel Bueno en la cabeza de la contratapa superior y M. Bueno en el pie del estuche. Olim: XIV/2929. R. 49192.
Real Biblioteca. Patrimonio Nacional. Base de datos de encuadernación histórico-artística.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada