diumenge, 29 de maig del 2016

últimes voluntats


A la Núria Cisa, que me l'ha fet anar a buscar.

LXVII. VOLUNTAT
És la meua última voluntat que el meu cos sense vida siga comprimit, i que se li done posterior sepultura dins l'hermètica vocal de la paraula jo, que trobareu, sense dificultats, en la línia setena del paràgraf inicial de la pàgina 123 del llibre Moby Dick; en concret, de l'exemplar que reposa sobre l'estant més alt de la modesta prestatgeria que tinc en el dormitori.

Manuel Baixauli. Espiral. Columna, 1998. P. 132.


3 comentaris:

  1. Moltíssimes gràcies!
    Ara si vols completar l'exercici, compara'l amb l'edició del 2010. hi ha petits, o no tant petits, canvis que diuen molt de la rigorositat del Baixauli com a escriptor.
    Al final revisant els prestatges me n'he adonat que no sé com, o sí, probablement gràcies a mister amazon, tinc també la primera edició.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt fort, però no he llegit mai cap Baixauli, Núria. Estic ben decidida a fer-ne un el curs que ve. Quin, però? L'home manuscrit o La cinquena planta? Què me'n dius?

      Elimina
  2. Ostres! És difícil triar! Però com que tinc principis, comença pel primer L'home manuscrit.

    I si podeu tenir l'autor el día del club, us pronostico una experiència inoblidable.

    ResponElimina