diumenge, 6 de novembre de 2016

ser-hi o no ser-hi


No sóc gaire de saraus literaris (ni dels altres tampoc, de fet), però el cas és que aquesta setmana passada, el mateix dia i a la mateixa hora, dijous a les set del vespre, concretament, se n'han celebrat un parell a can Colau d'aquells que (em) fan venir set.
1. A la Laie, la presentació en societat del nou (i esperadíssim, parlo per mi) llibre d'en Jordi Lara, el de La màquina d'espavilar ocells de nit.


2. A l'Ateneu Barcelonès, la sessió dedicada als traductors del cicle Diàlegs, on intervenien la Dolors Udina i en Ferran Ràfols.



No vaig poder ser-hi (do de la ubiqüitat a banda), perquè (a sobre) estava de servei. Sempre em quedaran les fotos.


4 comentaris:

  1. Vaig ser a la d'en Lara. Sec a primera fila, però em tapa el senyor que hi ha en primer terme. Va ser molt interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la vista no m'enganya, em sembla que reconec la teva veïna de fila. Em pregunto si tenir dos coneguts a primera línia podria considerar-se, pràcticament, com ser-hi de cos present.

      Elimina
    2. I si, com sospito, efectivament fos l'Imma, la cosa encara té més conya. Ho dic perquè va ser ella qui me'l va fer llegir i, de retruc, te'n vaig donar la lata tan com vaig poder. La màquina d'espavilar ocells..., vull dir. Tot molt ben tancadet, gràcies.

      Elimina
    3. La vida es muy seria con sus cosas.

      Elimina