un clàssic català modern

Llibre d'èxit, quasi s'ha convertit en un «deure» cultural català, sempre en catàleg editorial, de presència periòdica als programes d'estudi...En sortir, el 1931, va rebre bona crítica general, a excepció dels partidaris de la «novel·la catòlica» (Manuel de Montoliu, Maurici Serrahima), contrariats per la liberalitat d'alguns enfocaments, i de quantitat de vigatans, per al·lusions, és clar. Els estaments dominants de la capital osonenca li retreien la hipèrbole, la caricatura infamant a què sotmetia la ciutat, el reduccionisme: Vic, on es van vendre uns dos-cents exemplars de Laura..., era boira i hipocresia. Llor no estava sol en l'escàndol: renous pastats movien Llorenç Villalonga amb Mort de dama, del mateix any, a Mallorca, i Josep Maria de Sagarra, amb Vida privada, un any després (1932), a la ciutat comtal. El final obert del relat, en què Laura retorna a Barcelona amb la vida per endavant i l'obligació de reconstruir-la, afavoria una seqüela, que potser van exigir alguna vegada les pressions dels injuriats: El somriure dels sants (1947), una retractació, un acte de contrició en tota regla, reconcilia Laura amb un Comarquinal menys ranci. Laura restaura l'entesa matrimonial, cria els fills i s'integra, concòrdia última que la comunitat abans odiada referenda nomenant-la reina dels Jocs Florals. El daltabaix de la Guerra Civil havia passat factura a les conviccions ideològiques i morals de Llor.

Enric Martín. Guia de lectura. Laura a la ciutat dels sants. Cruïlla.