diumenge, 25 de març de 2018

història d'un lector


«II. A casa hi havia pocs llibres, encara que el meu pare, convençut de la importància que havia de tenir l'educació per treure'ns de la pobresa ancestral de la família, mirava de posar-hi remei. S'havia subscrit al Reader's Digest i al Mistery Magazine, d'Ellery Queen; havia comprat les obres enciclopèdiques —de cuina, de tècnica, d'art, de literatura, de sexualitat— que venia a domicili l'editorial Argos; i, finalment, més tard, per coronar l'obra magna, es va fer soci del Círculo de Lectores. Gràcies a això, vaig poder llegir les tres obres que em van descobrir el món meravellós de la literatura: Chacal i Odessa, de Frederick Forsyth —que en el meu cor ocupa un setial al costat de Proust i de Borges—, i Papillon, d'Henri Charrière, que sempre he considerat una barreja moderna i ravalera d'Homer i d'Heròdot.
Per buscar els llibres que em faltaven havia d'acudir a la biblioteca municipal. Allí vaig trobar dues peces fonamentals del meu univers: tots els àlbums de Tintín —Hergé té al meu cor un setial al costat de Vermeer— i les obres d'Enid Blyton, sobretot la sèrie d'Aventures, on hi havia en Fatty, en Larry i la Sally, que feien uns berenars exòtics i pantagruèlics que ens feien avorrir amb una tristesa injusta els diversos pans —amb tomata, amb vi i sucre, amb oli o amb xocolata— nostres de cada dia. Després d'això, em vaig començar a enfilar per l'alta literatura. La meva primera fita va ser Sòfocles.»

Xavier Lloveras. «Viatge cap a Bejan Matur». A: El mirall dels llibres. Diputació de Girona, 2017. P. 239.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada