cabanes de llibres

ANTONIO ITURBE
Cabanes de llibres
Cultura|s La Vanguardia
7|4|2018

M'imagino que soc un turista accidental caminant per Minneapolis, a l'estat nord-americà de Minnesota. Minneapolis és la ciutat d'escriptors com Charles Baxter i Anne Tyler, autora d'El turista accidental, on parla d'aquella idea tan de moda en les reunions de quarantins i cinquantins: les segones oportunitats. Minneapolis és una ciutat doble: el riu Mississipí la separa de Saint Paul, on va néixer Scott Fitzgerald. De fet les dues ciutats comparteixen equip de futbol americà —els Vikings—, que és una cosa que uneix molt. A la zona les dues ciutats les anomenen les Twings (bessones). A la Cadena dels Llacs, una zona de quatre llacs amb zones verdes per passejar, el fred mossega.

Extraviar-se en una ciutat com Minneapolis vol dir acabar fent voltes sense brúixola per un d'aquells barris de cases unifamiliars amb jardí que de tant veure'ls a les sèries nord-americanes formen part del nostre imaginari de món feliç. Encara que el record dels relats minimalistes de Raymond Carver, on la confortable quotidianitat acomodada del somni americà crea monstres, em fa estremir-me més que el fred. Però en aquell paisatge clònic, alguna cosa trenca la monotonia visual: una mena de caseta d'ocells amb el teuladell de fusta a l'entrada d'un jardí, accessible des de la vorera. El camió de les escombraries que passa roncant s'atura al davant i un empleat de la neteja uniformat obre la porta. Em fa por que no s'escapi alguna cosa volant, però hi fica la mà i l'agafa. Em pregunto si serà una rara avis. No vaig desencaminat: és un llibre. Veig pel format que és un llibre infantil. L'empleat hi dona una ullada un moment, potser veient els rostres de sorpresa dels seus fills com es reflecteixen en les pàgines, s'enfila al camió i segueix la ruta. Sembla una caseta d'ocells, però està plena de llibres.

Em treu de la meva perplexitat una dona somrient, l'editora Margret Aldrich. M'explica que soc davant d'una Little Free Library. M'explica que es tracta d'un moviment independent que ja té 65.000 petites biblioteques lliures i gratuïtes a 84 països i ella s'encarrega de mantenir viu un blog on els cuidadors voluntaris d'aquestes biblioteques i molts usuaris es mantenen en contacte. I em sorprèn quan m'explica que no totes tenen forma de caseta d'ocell: n'hi ha amb forma d'R2-D2 o de plat volador: "El 2009, Todd H. Bol of Hudson va construir a Wisconsin la primera Little Free Library de fusta. Estava inspirada en una petita escola i era un homenatge a la seva mare, una mestra que estimava la lectura. La va posar a la part més exterior del seu jardí i la va omplir de llibres, amb un rètol on convidava a agafar i deixar-hi llibres. Els seus veïns es van entusiasmar i també els amics que el visitaven. Ell va construir per a ells algunes casetes de llibres i la idea va començar a expandir-se ràpidament. Fins que el 2012 Little Free Library es va convertir oficialment en una organització no lucrativa".

Li pregunto per les reaccions dels usuaris i em diu: "N'hi ha tantes!" A la Margret li brillen els ulls quan m'explica que a Nova Orleans, per exemple, en una Little Free Library va aparèixer una nota manuscrita d'una persona sense sostre molt agraïda per poder trobar-hi aquells llibres que li feien tanta companyia. Em mostra una imatge de la nota, que guarda entre les seves fotografies més valuoses.

A Littlefreelibrary.org/ourmap/ pots veure on és la més propera a casa teva. Sóc un turista accidental per Vilassar de Mar. En un carrer veig una caseta i quan m'hi acosto veig la placa que l'acredita com a membre de les Little Free Library. Obro la porta amb compte. I són allà arrupits. En aquella caseta del Maresme hi viuen llibres.|