dissabte, 5 de maig de 2018

crítica literària


De vegades el crític es cansa d'opinar i s'estima més limitar-se a constatar. Les opinions crítiques, ben mirat, són sempre perilloses i incertes, i l'únic positiu que tenen és la seva publicació als diaris, uns mitjans que desapareixen l'endemà i s'amaguen enmig de l'ordre sever dels arxius: la resurrecció d'aquests articles, uns anys més tard, per desacreditar o avergonyir el crític, és encara més incerta que no pas les seves opinions. Per això, de vegades, el crític no opina i només constata, com un petit descans en la seva decisió incessant sobre el que és bo i el que és dolent, sobre què val i què no val la pena.

Xavier Lloveras. «Coses d'ara». A: El mirall dels llibres. Diputació de Girona, 2017. P. 86.

6 comentaris:

  1. Hi ha diferència entre opinar i constatar? No la veig.

    ResponElimina
  2. No m’agrada el to que gasta el narrador omniscient / Està escrit en tercera persona.

    Constatar és la primera fase. Establir els elements. Després ve l’opinió. Et pronuncies en funció del que hi has trobat; jutges. No?

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb tu, Matilde. Opinar és "mullar-se", mentre que constatar entenc jo que vol dir una cosa així com contextualitzar o descriure.

    ResponElimina
  4. I encara que no vingui del tot a tomb : m'heu fet venir ganes de llegir la Shirley Jsckson. I és que quan he descobert que és l'autora de la novel·la en que es basa un dels meus films de terror de capçalera,The haunting, a més de tot el que expliqueu d'ella ja m'hi predisposa molt.

    ResponElimina
  5. No et deixis perdre ‘La loteria’. Quin tros de conte, amic meu, quin tros de conte. Sensacional.

    ResponElimina