dissabte, 10 d’octubre de 2020

saber el que sap tothom


«Saber el que sap tothom —que Virgili, per exemple, va escriure l'Eneida, o que la suma dels angles d'un triangle és igual a dos angles rectes— és més aviat avorrit i poc distingit. Si voleu adquirir per poc preu la reputació de tenir una cultura, és millor ignorar els coneixements feixucs i estúpids que són del patrimoni comú i concentrar-vos en alguna cosa extraordinària i fora del corrent. En lloc de citar Virgili, citeu Sidoni Apol·linar, i expresseu en veu alta el vostre menyspreu envers aquells que prefereixen el poeta cortesà d'August al panegirista d'Avit, Majorià i Antemi. Quan la conversa vagi a parar a Jane Eyre o a Cims borrascosos (els quals, naturalment, no heu llegit), digueu que preferiu infinitament La llogatera de Wildfell Hall. Quan hom lloï Donne, feu escarafalls i digueu al que en fa elogi que hauria de llegir Góngora. Al sol esment de Rafael, féu com si anéssiu a vomitar (encara que no hàgiu estat mai al Vaticà); els Raphael Mengs que hi ha a Sant Petesburg, direu, són les úniques pintures tolerables. D'aquesta manera aconseguireu la reputació d'una persona de profunda instrucció i del gust més exquisit. Mentre que, si doneu proves de conèixer Dickens, o d'haver llegit la Bíblia, els clàssics anglesos, Euclides i Horaci, ningú no pensarà res de bo de vosaltres. Sereu ben bé com tothom.»

Aldous Huxley. «Conxolus». A: Carretera enllà. Traducció de Rafael Tasis. Adesiara, 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada