llegeix, i llegeix, i llegeix...fins que escriu

Em faig sòcia de la biblioteca del British Council, després d'arreplegar els corresponents formularis, fotocòpies i comprovants del meu domicili actual. Camino amunt i avall per l'estora dels passadissos de ficció de la A a la Z i penso: puc llegir el que vulgui. Quan m'adono d'això és com si de sobte hagués bufat sobre meu un vent tan fort que em deixa gairebé tentinejant.

Per a mi s'han acabat els cursos, els plans d'estudis i els exàmens.

Trec tres llibres de la biblioteca i, uns dies després, en trec tres més. Els llibres s'amunteguen al nostre apartament minúscul, a tocar del meu llit, al lavabo, a la cuineta. Trec llibres de gent de qui he sentit parlar però que no he tingut mai temps de llegir, llibres d'autors que he escoltat a la ràdio, llibres traduïts de llengües llunyanes, llibres de gent que encara viu, llibres que he vist a les pàgines dels diaris, tots els llibres, en resum, que no van aparèixer a la universitat. Llegeixo anant cap a la feina, llegeixo al metro, llegeixo entre classe i classe, llegeixo al quarto de bany, observada des del sostre pel dragó albí que he domesticat i que atipo amb els pugons que caço a les jardineres de la finestra.

I, una nit, durant la temporada del monsó, quan la pluja es converteix en un murmuri constant i assossegador a l'altra banda de les finestres, quan la roba, les finestres, els quadres, s'omplen de floridura a causa de la humitat, quan fa massa calor per dormir, quan he llegit un seguit de versions subversives de faules europees, sento la necessitat d'abocar paraules en un paper. Em llevo, trobo un llapis, obro una llibreta d'exercicis a la taula i, mentre l'Anton dorm, començo a escriure.

 

Maggie O'Farrell. Visc, i visc, i visc. Disset topades amb la mort. Traducció de Marc Rubió. L'Altra, 2019. P.61-62.