la cosa nostra

«A les nou del matí compro un bitllet de tren (1,75 euros) per anar a Sabadell. Baixo a Sabadell Centre. A pocs metres de l'estació hi tinc la biblioteca Vapor Badia. La trio perquè vaig per feina, però aconseguiria el meu objectiu en qualsevol altra. El recinte obre les portes a dos quarts de deu, però, des de molta estona abans, un usuari de mitjana edat que ni tan sols s'ha tret el casc de la moto ja fa cua. Reconec un expert. Quan s'obren les portes de la biblioteca, l'espectacle és com el de les rebaixes. L'expert aparta els qui se li posen al davant i es llança de cap al botí, consistent en dos jocs de set diaris diferents. Per desgràcia, la seva pràctica recol·lectora no és tan depurada com la dels cinc jubilats que li han passat al davant i que actuen en grup. «Agafeu-ne només un cadascú!», els adverteix la bibliotecària. I no és que no li facin cas. És que fan estraperlo. Entre tots controlen tota la premsa. Treballen coordinats i quan un acaba el Diari de Sabadell el passa al seu company, que al seu torn li passa El País. Cap no deixa anar un diari sense tenir previst el recanvi. Qualsevol que no sigui de la seva colla esperarà tanda durant hores sense poder-ne llegir cap. La bibliotecària els va repetint que no arrenquin els cupons de descompte de les últimes pàgines, però ells no sempre creuen. «És que el meu nét en fa la col·lecció», es queixa un. «Ja, però el diari és de tots», contesta ella. «Doncs per això mateix», replica ell...»

Empar Moliner. «Elogi del lector (de gorra)». A: Busco senyor per amistat i el que sorgeixi. Quaderns crema, 2005. P. 73-74.