diumenge, 22 de setembre de 2019

faulkner i els zombis


XAVI AYÉN
Faulkner i els zombis
La Vanguardia
15|9|2019
Cada matí, al Barri Francès de Nova Orleans, apareixen els zombis, supervivents de la nit anterior. Estan allà estirats a les voreres de Bourbon i Royal Street, alguns amb un barret de palla que els cobreix els ulls, mig nus o descalços. Es divideixen en espècies: tenim els malalts mentals, com la Sheila, una jove que ensenya les natges mentre ens crida un llarg galimaties de desheretada blanca que fa pensar en els personatges de Faulkner. També hi ha turistes amb adminicles de comiat de solter que, per molt poquet, no han arribat a trobar el seu hotel.
En un carrer estret, Pirate Alley, camí de la catedral, hi ha una llibreria de tot just deu metres quadrats. És la casa on va viure William Faulkner durant sis mesos del 1925 en què va escriure el seu primer llibre, La paga del soldat. En aquesta planta baixa es va metamorfosar de poeta a prosista. Havia deixat la seva feina en una oficina de correus, tip d’estar “a la disposició de qualsevol canalla errant que tingui dos centaus per comprar un segell”, i se’n va anar a la ciutat del seu admirat Sherwood Anderson, amb qui es fumia cada vespre entre una i dues ampolles de vi. Per guanyar els pocs dòlars que necessitava per viure, va practicar oficis variats, de conductor de llanxes a pintor de parets o pilot d’avions, sempre que aquestes ocupacions no duressin més de “dos o tres dies a fi de guanyar prou diners per viure la resta del mes. Jo soc, per temperament, un rodamon i un gandul”. Segons l’opinió del futur Nobel, “és una vergonya que hi hagi tanta feina al món. Una de les coses més tristes és que l’únic que un home pot fer durant vuit hores, dia rere dia, és treballar. No es pot menjar vuit hores, ni beure vuit hores diàries, ni fer l’amor vuit hores. (...) I aquesta és la raó per la qual l’home es fa tan dissortat i infeliç a si mateix i a tots els altres”.
El llibreter, Peter Webb, deixa la lupa amb què estava llegint un llibre i m’explica que en Bill també es guanyava uns dòlars amb els seus escrits primerencs per a la premsa local, recollits a New Orleans sketches, best-seller de l’establiment. És aquí on Faulkner gaudeix de “la gambada més pausada” dels habitants de Nova Orleans ja que per ell “la cultura significa abans que res el gaudi de la vida, temps lliure i un sentit del lleure”, perquè la imaginació i el desig s’imposin als fets.
Els veïns asseguren que el fantasma de Faulkner apareix en aquest lloc on va ser feliç i
que, en tals ocasions, el recinte desprèn una intensa olor de tabac de pipa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada