dimarts, 21 de juliol de 2020

llegiu, o què?


Fa tres mesos (com passa el temps!), vaig demanar als amables lectors d'aquesta casa que ens expliquessin amb quines lectures estaven passant el confinament. El resultat va ser un apunt amb 77 comentaris i una llista de 65 llibres. Ara, a punt de tancar el blog per vacances, torno a la càrrega per fer un repàs dels llibres que heu llegit darrerament. Facin joc, que es diu. Gràcies.

19 comentaris:

  1. Quin greu, l’aturada del club. Te n’adones quan hi ets. Suposo que seria molt difícil fer una activitat semipresencial, recomanar el llibre i després comentar-lo en un fòrum tipus les plataformes que hem utilitzat a les escoles... veig la dificultat d’aconseguir els llibres però a mi m’agrada saber les opinions de la gent...

    Hi tornarem algun dia!

    Bé, jo m’he tirat a la lectura més o menys fàcil i, ara que ho recopilo, veig que la temàtica dels quatre té moltes similituds. En un moment donat de la vida, alguna cosa et fa frenar i pensar en com vols el futur. La pandèmia podria ser també un motiu!

    Bones vacances Rosa, tornarem al setembre amb energies renovades! Ens veiem!


    1. PERMAGEL -Eva Baltasar

    2. LA BANDA DE BERLÍN. GERMANS DE SANG - Ernest Haffner

    3. LA MÚSICA QUE SONA QUAN ACABA LA CANÇÓ - Marta Grau

    4. LES VENCEDORES - Laetitia Colombani

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he oblidat un llibre. El que m'ha fet patir mes de tots, me l'he oblidat per això?????? Novel·la negra ambientada a Suècia, freda i dura. Moltes tortures pel mig. No el vaig poder deixar a mig.... Manté el suspens fins al final.

      1793 - Niklas Natt Och Dag


      Apa! Ja no empipo mes. Ara si: Bon estiu!

      Elimina
  2. Durant aquest temps he llegit els següents llibres:


    El taller de nines, Elizabeth Macneal.

    La força d'un destí, Martí Gironell.

    Els setze arbres del SOMME, Lars Mytting.


    Precisament la noguera es una fusta molt apreciada en ebenisteria i també molt cara,..

    que tinguis unes bones vacances!

    ResponElimina
  3. JORDI CASSANY21/7/20 7:20

    Doncs, mireu, aquests darrers mesos no he llegit gaire res... en el meu cas el confinament no m’ha comportat hores buides sinó més aviat feina i atabalament. Però sí, he llegit quatre coses menors que us comento a continuació de manera molt resumida:


    Saps que ho vols, de Kristen Roupenian (l’altra editorial). Una dotzena de contes variats i estrambòtics algun dels quals es pot considerar o es podria considerar del gènere “terror” (a la informació sobre l’autora que apareix a la tapa ja se’ns explica que la Roupenian és entusiasta de Shirley Jackson, aquella de Sempre hem viscut al castell, tot un símptoma). El tema o trama dels contes us agradarà més o menys, a mi m’han agradat força, però el millor del llibre, per a mi, és la traça estilística de l’autora.


    La mujer de la libreta roja, d’Antoine Laurain (Salamandra). Una senyora del club em va recomanar calorosament aquesta novel·la curta sobre un llibreter que troba una bossa de senyora... com que a la policia no el poden atendre se l’emporta a casa i decideix investigar. Ja us ho he dit tot, oi. Es tracta de literatura Chick-lit, etiqueta que vol dir “novel·la romàntica moderna”. Lectura senzilla i previsible, zero sorpresa. Estilísticament és intranscendent.


    La balada del cafè trist, de Carson McCullers (l’altra editorial). És un recull de contes que pren el nom del més llarg. Un clàssic... però us avanço que els he llegit amb fatiga. Que segons els savis sigui un clàssic de la literatura nord-americana no m’ha ajudat gaire, m’hi he avorrit. M’ha costat entrar en els temes, m’hi perdia i, sovint, havia d’anar enrere per comprendre què m’està explicant. Aquesta noia és l’autora d’aquella novel·la famosa El cor és un caçador solitari, més interessant que no pas aquest recull. Però, compte, el seu estil és força brillant, eh!


    Homenatge als caiguts, d’Albert Sánchez Piñol (Rosa dels Vents). Potser recordareu que l’hivern de 2006 Sánchez Piñol llegia en directe a Catalunya Ràdio una “Contraportada” dins del programa d’en Bassas. Lectures de 2 minuts. Doncs estan recollides en aquest volum. Els temes són variats, divertits, irònics o impossibles, cosa que vol dir ser capaç de barrejar la velocitat amb el tocino. En una trobada per parlar de literatura potser no consideraríem aquest llibre, però per agafar el son, per esperar que t’atenguin a qualsevol lloc on t’hagis d’esperar, és perfecte.

    ResponElimina
  4. Darrerament m'he tirat a la literatura catalana amb "Canto jo i la muntanya balla" d'Irene Solà, recomenable no, el següent. Senzillament preciós i darrerament costa posar aquest adjectiu a un llibre.
    I "Les millors vacances de la meva vida" de Neus Canyelles, un llibre molt sincer i agrait de llegir.

    ResponElimina
  5. Bon dia,
    Jo comparteixo autora amb en Jordi: he rellegit "La balada del cafè trist" de Carson McCullers en una edició antiga de Columna que només inclou aquest relat. Aquesta m'ha dut a "El cor és un caçador solitari" de la mateixa autora (l'Altra ed) de la qual en destacaria la construcció de personatges perdurables i l'ambientació característica del sud dels EUA. Vaig llegir d'una tirada "El guardián entre el centeno" de Salinger i, tot i que em va agradar força, crec que vaig fer tard per gaudir-la en plenitud. De "La campana de vidre" (Periscopi) de Sylvia Plath em va agradar la fragilitat. Vaig començar "Les ones" de Virginia Woolf (La Temerària), i em vaig quedar a la meitat, perquè tot i ser una lectura de prosa poètica preciosa la vaig trobar un xic densa i l'he deixat per més endavant. Finalment, la lectura que he gaudit més intensament ha estat "Crim i càstig" de Dostoievski, en una antiga edició que corria per casa. Actualment, estic llegint amb entusiasme "Claus y Lucas" de Agota Kristof que ja el vàreu treballar al club. A la tauleta de nit també hi tinc dues novel·les d'assaig: "Escola de fantasia" de Gianni Rodari (Blackie Books) i "Mirar-nos de cara" de Vivian Gornick. En poesia vaig fent tastets de "Eterno anochecer" de Forugh Farrojzad i "La belleza del marido" de Anne Carson.
    Apa! Bon estiu per a tothom!

    ResponElimina
  6. Primer de tot lamentar que aquest curs no haguem pogut mantenir les nostres trobades, per mi sempre son molt instructives.

    Llegir,... hem continuat llegint, en el meu cas han estat lectures molt diverses.

    Si aquest carrer fos meu, de Stefanie Kremser. Un llibre biogràfic explicat a partir de les 22 adreces, en 5 o 6 paisos diferents, que ha tingut l'autora al llarg de la seva vida, amb descobertes personals, socials, culturals,... interessant.

    La gatera, de Muriel Villanueva. És un llibre que s'havia llegit anys enrera al club, però jo no hi participava llavors. És un llibre curt, però que explica una història complexa, psicològica, de dualisme, on res és el que sembla ...A mi em va agradar molt.

    Stonner, John Williams. Ve a ser la biografia d'un home del començament del segle XX, senzill, auster, que va vivint les diferents etapes de la vida tal com li venen,... pren decisions, és tossut i perseverant, assumeix les conseqüencies encara que pugui semblar que s'ha equivocat. Aparentment és una història senzilla però l'autor en fa una NOVEL·LA . És un llibre que m'ha semblat molt interessant, quan més temps fa que el vaig llegir mes bon regust en tinc.

    Les millors vacances de la meva vida, de Neus Canyelles. Una dona ingressada en un psiquiàtric per un intent de suïcidi, ens va descobrint les raons que l'han portat aquí i la seva lluita per sortir-ne. Semblaria un llibre trist, però no ho és, el relat és àgil i fins i tot tracta les rutines hospitalaris amb un cert sentit de l'humor.

    Solenoide, de Mircea Cartarescu. Estic tant al començament que encara no puc dir res, només fer l'ullet a la Rosa amb el melic del protagonista, recordo que un dia en vas parlar.

    El febrer vaig anar a la presentació d'aquests llibres, que també he llegit.
    1939: l'exili del magisteri de Catalunya, Salomó Marqués Sureda (Rosa Sensat)
    Alexandre Galí a l'exili, Carme Galí (Editorial Gregal)
    Tots dos llibres aporten informació d'una època molt negra del magisteri republicà català, son llibres per a qui interessi la temàtica.

    Potser me'n deixo algun, però no hi fa res, ja està llegit...

    Bon estiu a tothom.

    ResponElimina
  7. Doncsjo he llegit molt, com sempre. Des d'aquell comentari:

    -Le Poids de la Neige, de Christian Guay-Poliquin (Em va agradar molt.);
    -Marea tóxica, de Chen Quiufan (Em va agradar menys.);
    -On the Beach, de Nevil Shute (Em va agradar moltíssim; però és molt trist.);
    -Sad by Design: On Platform Nihilism, de Geert Lovink (Ara que estem tan capficats en les xarxes...);
    -Kentukis, de Samantha Scweblin (Del mateix, però aquest de ficció. Em va agradar molt);
    -Vingt-mille Lieues sous les mers, de Verne (Una relectura, perquè quan era menuda el llegia sovint, traduït);
    -A supposedly Fun Thing I'll Never Do Again, de David Foster Wallace (No aneu de creuer! Bé, jo ja n'estava convençuda.);
    -Roma i nosaltres, de Josep Vicent Boira (Per si, jo què sé, puc tornar a Roma un dia.);
    -Celia en la revolución, d'Elena Fortún (També molt trist, i també em va agradar);
    -Assholes: a Theory, d'Aaron James (Molt actual!);
    -Story of your Life, de Ted Chiang (Contes curts de ciència ficció);

    Y algun més de cuyo nombre no quiero acordarme.

    ResponElimina
  8. Las partículas elementales
    Michel Houellebecq

    Lo mío es menos brillante, soy bibliotecaria en una biblioteca municipal. Tampoco me he casado. He pensado en ti muchas veces. Te odié cuando no contestaste a mis cartas. Hace veintitrés años, pero a veces todavía me acuerdo.
    (p.234, editorial anagrama)

    Amb el club he après moltes coses, però sobretot a apreciar quan es parla de les bibliotecàries als llibres! Vaig decidir seguir llegint les propostes del club perquè realment us trobo molt a faltar.

    Podria dir moltes coses de l’escriptor de les partícules elementals, primer que no crec que mai l’hagués llegit per una animadversió produïda pel ressó mediàtic; però com que crec ser open mind doncs va, Houellebecq.
    Quin tio. Crec que “Conversación de caravana” és el meu capítol preferit del llibre. Bromes a banda, s’ha de reconèixer que refexa el món en el que vivim, la soledat dels personatges és vigent (i el llibre està escrit abans de les xarxes socials!), amb la lectura anava subratllant , un hàbit que havia deixat, no podia parar.

    Rosa, gràcies per incloure’l en les sessions d’aquest any. Proposo que si el club desapareix facis unes recomanacions de lectures, perquè agraeixo moltíssim llegir llibres bons i descobrir millors autors.
    Recordo especialment el dinar de l’any passat.

    Molts records!!!!!!!!!!!!!
    Jordina

    ResponElimina
  9. Hola lectores incansables!

    En versió original he llegit

    -Les Històries Naturals de Joan PERUCHO (Bcn, 1920-2003), 1960
    Any Perucho, bon motiu per llegir aquesta novel.la ambientada en en el S.XIX, 1840, a les guerres carlines.Hi trobem un vampir, element fantàstic.
    Text ple d´erudició, l´autor era molt bibliòfil. I no deixa de ser un joc, un divertimento.

    -La novel.la gràfica Manicomio. Una historia real, 2019 La Cúpula(autobiografia)
    Montse Batalla text, Xevidom il.lustracions, autors locals

    Dóna visibilitat a unes malalties, moltes vegades desconegudes, de manera crítica i divulgativa. I molt amena.

    Lletjos i Lletges? Gusti i Lola Casas (text)

    Àlbum per tots els públics. Catàleg de 45 cares il.lustrades estrambòtiques, divertides.
    "Una persoa que té pensaments bonics no pot ser lletja"

    Poesia: Nosaltres,qui de la poeta Mireia Calafell
    Ha escrit a partir del nosaltres.
    No publicava res des del 2014 "Tantes Mudes"

    "s´escriu des d´una casa abandonada
    on un dia vas viure.

    Traduccions

    .Bonjout Tristesse, Frnçoise Sagan. 1954. Ed
    En podeu trobar la pel.lícula del 1958
    L´autora la va escriure de molt jove, tot passa en unes vacances d´estiu a França.
    La Cécile, protagonista i narradora,
    Visió de la vida burgesa, luxes, poca responsabilitat.

    -Baba Dunjas Letzte Liebe (L´últim amor de Baba Dunia)d´Alina Bronsky ed. Les Hores

    Autora russa que viu a Alemanya.
    La novel.la passa en un poble prop de Txernòbil, la protagoista és una àvia que aquí troba la pau i l´alliberament, tot i ser una zona tan castigada.

    "ser vella té de bo que ja no et cal demanar permís a ningú, ni per viure a la teva casa d´abans ni per deixar-hi les teranyines."

    -Les Années (Els Anys) d´Annie Eraux Traducció de Valèria Gaillard, 2019

    "Tots les imatges desapareixaran.

    la dona ajupida que orinava a ple dia darrere d´unes barraques..."

    Novel.la de memòries, sis dècades de vida l´autora. Imatges, records.

    Bon estiu!

    Imma C.

    ResponElimina
  10. Hola,
    aquesta vegada seré més breu, ja que he llegit més llibres

    "Les campanes bessones" de Lars Mytting
    Igual que en "els setze arbres del Somme", que ja vaig mencionar a la llista de l'abril, l'autor torna a fer referència a la fusta en la seva obra, aquest cop en la forma de les esglésies medievals típiques de Noruega: les stavkirke, amb una arquitectura realment complexa. Aquestes esglésies, que el pastor del poble vol vendre als alemanys, formen part del fil argumental de la novel·la que transcorre en la Noruega profunda de finals del segle XIX. Tots dos llibres de Lars Myting m'han entusiasmat.

    "Canto jo i la muntanya balla" Irene Solà
    La història, entre realitat i ficció, transcorre a Prats de Molló i Camprodon. Hi vaig trobar un cert aire poètic.

    "El corazón de Yamato" de Aki Shimazaki
    "El quinteto de Nagasaki" de Aki Shimazaki
    En tots dos llibres es tracta de la vida, i costums al japó després de la seva derrota a la segona guerra mundial, així la preocupació de refer el país a través de diferents personatges. En el segon llibre es parla també dels sobrevivents de la bomba atòmica a Nagasaki.

    "Hozuki, la libreria de Mitsuko" de Aki Shimazaki.
    La doble vida de Mitsuko entre la seva llibreria, on s'hi pot trobar tot sobre filosofia, i un club nocturn que freqüenta cada cap de setmana. El llibre parla també de les relacions familiars, ja que Mitsuko és mare adoptiva d'un nen mut.

    "Odissea" d' Homer.
    No tinc paraules. Tot i que primer pensava que seria massa per mi, he gaudit molt llegint-la acompanyada de les pintures i explicacions que la Rosa ens posa a Telfy.

    "Permagel" d' Eva Baltasar.
    No m'ha molat gaire. Potser em vaig fer moltes expectatives sobre aquesta capa tan profunda de gel en el seu personatge principal.

    "La casa Alemanya" Annette Hess.
    Molt bé!. Tracta d'un dels primers judicis als nazis després de la segona guerra mundial, la culpa col·lectiva, i també del sentiment de culpa que va provocar als fills de qui, sigui per convenciment o per sobreviure, van col·laborar amb el nacionalsocialisme.

    "La mida justa" de Gaarder Jostein.
    L'última etapa de la vida després d'un mal pronòstic i com ho afronta el protagonista.

    Ara he començat a llegir:
    "Beloved" de Toni Morrison
    "Amb Nausica" de Victor Sunyol

    I això és tot per la meva part.
    Salutacions a tothom!

    ResponElimina
  11. DOLO COSTA22/7/20 6:56

    He llegit bastant, sobretot els que va recomanar la gent el darrer dia:

    -La noia salvatge (distret i prou).

    -El pes de la neu (em va agradar, un escriptor jove que promet).

    -La llista dels meus desitjos (em va enamorar, l’he recomanat a tothom).

    -Canto jo i la muntanya balla (li reconec els mèrits, però és un estil mig poètic, que a mi no em va gens).

    Ara estic llegint La mà que prenia la meva i m’està agradant, també ho estic intentant amb Les partícules elementals però Déu n’hi do!!! Em sembla que és massa intel·lectual per mi ;), una abraçada molt gran i que tingueu molt bon estiu!

    ResponElimina
  12. No us perdeu

    El Poder Transformador de la Lectura de la LAURA BORRÀS

    Es va presentar al Casino de Vic, la LB va fer una apassionada defensa dels clàssics i la lectura.

    -La noia que sempre fa tard de Maria Saladich
    Vinyetes que ens ajuden a repensar el món on vivim i què passa amb el nostre temps.
    Divertida i reflexiva.

    De ben aprop el poeta vigatà Víctor Sunyol Des de quin on? Antologia 1976-2017
    Il.lustracions de Josep Ricart.

    Un llibre bonic de debò, per tot
    "elaborar una atologia és establir un camí en el territori"
    diu el mateix poeta al pròleg del llibre.

    La Rodoreda ja és un clàssic, us vull recomanar Viatges i Flors de Rodoreda, aquesta vegada illustrat per Bernat Cormand a Nórdica libros.

    Imma C.


    ResponElimina
  13. Ep, encara no he dit re, però hi soc. M’espero, per si algú més s’hi anima. Com es nota que ja no estem confinats. Deuen ser tots a Platja d’Aro o a Sant Antoni de Calonge...

    ResponElimina
  14. Aviam, primer de tot, m’ha agradat molt llegir-vos i comprovar que esteu bé i que continueu llegint molt. No puc pas dir el mateix, pel que fa a la lectura (de salut, estic estupenda, gràcies). Ara, com a l’abril, llegeixo menys que mai. Ficció, si més no. Alguna cosa no va a l’hora, dins el meu cap. Que no sigui el mateix que explicava en Manuel Vilas en un apunt que vaig penjar al maig. Don Quijote confinat, es titula. .Aquí. Sigui com sigui, el cas és que no he llegit ni una sola novel·la en 4 mesos. Continuo amb l’Odissea, a pas de cargol. És una altra manera de llegir. Sense presses, un cant per setmana. Passo pel XII. I en fem un club de lectura a Tellfy, que és del que parla la Maria. Per preparar-lo, el que sí que llegeixo molt són coses sobre l’Odissea i Homer. I ho combino amb El infinito en un junco de la Irene Vallejo, un magnífic assaig d’història del llibre (no li faig justícia, dient això i prou). En fi, així estan les coses. Passa pas re.

    Pel que fa a la represa del club, tal i com el coneixíem, ara com ara no pot ser. Però tampoc cal donar-lo per extingit, Jordina. És una aturada per força major. De normalitat res, ja m'ho poden dir com vulguin. Sobretot pel que fa a les trobades presencials. Si en teniu molt mono, a partir de setembre, sempre que tingui garantida la provisió d’exemplars per a tothom, podem mirar d’activar alguna mena de tertúlia virtual (amb jitsis, zooms i coses d’aquestes) o a través del blog. Al novembre, per exemple, tinc emparaulat un lot de llibres de Canto jo i la muntanya balla, de la Irene Solà, perquè el dia 24 comptarem amb la presència de l’autora, gentilesa de l’Institut Ramon Llull. Això estava programat des de febrer i continua en ferm, però sempre pendents de les circumstàncies. Tal i com van les coses, no crec pas que ho puguem fer. No sense prendre mesures d'aforament, distància i tota la pesca. Ja ens ho trobarem.

    No tot havia de ser dolent, del coronavirus. El club de lectura virtual de l'Odissea, nascut de casualitat per culpa de les circumstàncies, és un format que penso continuar, dedicant-lo a la lectura de clàssics. Probablement canviaré la plataforma, perquè el Tellfy és un pèl farragós com a eina d'edició i, a banda, queda molt amagat. M'ho haig d'acabar de rumiar, però segurament ho continuaré en format blog. El Tirant, el Quixot i la Divina Comèdia, poden ser les properes víctimes, però sempre en format virtual, això sí.

    I ja està, dilluns obriré parèntesi vacacional. Cuideu-vos molt. Fins a la tornada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia,
      A mi, a més a més del club normal de lectura, m'interessa aquest que proposes de clàssics, sobretot perquè és laboriós i per això la lectura compartida em sembla una idea molt bona. Els canals pels quals es faci m'és indiferent. Crec que toca adaptar-se al que en aquest moment estem vivint i a la ebiblio (juntament amb l'ereader que finalment he après a manejar), hi he descobert una eina molt pràctica per la lectura durant aquest temps.
      Bon estiu a tothom i fins aviat.

      Elimina
    2. Aquesta és l’actitud, Maria! Hom ha de procurar adaptar-se a les circumstàncies...
      Bon estiu, i fins ben aviat.

      Elimina
  15. bon dia i bon hora!

    Gràcies per mantenir obert "decasaalclub", sempre amb notícies relacionades amb els llibres i les letures.

    Penso que fas bon tàndem amb els clàssics, et diria ves per aquí.
    La biblioteca ja té altres clubs.

    Bon estiu i bons clàssics!

    Imma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci a tu, Imma, per ser-hi sempre. El club de l’Odissea ha resultat ser una mena de regal inesperat, que són els millors. Bon estiu. Ens veiem aviat!

      Elimina