dimecres, 25 de novembre de 2020

la vida dels altres

 Al pare

 

De petita, amb el pare, sempre jugàvem a inventar-nos la vida dels altres. Érem a un bar, per exemple, i la parella de la taula del costat s'acabava de separar, l'home del fons estava a l'atur, la dona gran que menjava escopinyes amb un pitelo de Codorníu no veia els nets de feia dies i els de la família sorollosa de l'esquerra havien encertat els catorze resultats de la quiniela, decidíem el pare i jo, pel posat, o ves a saber què. I així, anar fent. He dit de petita, però la veritat és que ho vam fer sempre. Mentre el pare va ser viu, és clar.

Tot això m'ha vingut al cap llegint aquest llibret minúscul (124 pàgines; 17 cm.), Nuestras Vidas, de la Marie-Hélène Lafon. Va d'un supermercat, on, cada divendres al matí, coincideixen tres persones: una dona que mira, una caixera i un client entestat a passar sempre per la caixa número quatre. I callo, que ja us l'he esguerrat prou parlant-vos de les històries que ens muntàvem el pare i jo. L'hi hagués fet una gràcia de no dir, aquest llibre, al pare.

 



Gent que en parla:

· Vides petites. Allau. The daily avalanche.

· Tres butaques, dotze butaques. Tina Vallès. Vilaweb.

· Marie-Hélène Lafon, la escritora de la Francia vacía. Marc Bassets. El País.

· Nuestras vidas, el llibre del confinament. Anna Guitart. Els matins. tv3


_______________________

P.S.: Del pitelo, en algunes cases en deien benjamí.

 

2 comentaris:

  1. Rosa,
    quin bonic record: "de petita jugàvem a inventar-nos la vida dels altres"
    El joc de la imaginació, què faríem sense?

    Una amiga em deia que quan anava amb tren pensava com podrien ser les vides dels altres passatgers.

    I.

    ResponElimina
  2. jordi casals27/11/20 19:04

    I des del tren imaginar com seria la vida a la masia que, llunyana sentreveu tot movent-se; amb un petit llum a la porta gran, ara tancada,, i un altre fil de llum que s'esmicola pel mig dels finestrals del que ha de ser una cuina on la Maria Matilde Almendros parla als emigrants en castellà.Si no fos que el tren no pasa per Camprodon diria que a la cuina hi ha la Sió que trafega i dos nens que fan els deures.

    ResponElimina