dilluns, 14 de desembre de 2020

quatre cops

William Faulkner entrevistat per Jean Stein (1956). 

 



ANNA GUITART
Quan l’entrevista és literatura
Ara llegim
5|12|2020

Una vegada vaig entrevistar l’escriptor britànic Martin Amis davant d’un lavabo. No he pogut oblidar-ho perquè la gent que volia utilitzar-lo interrompia la nostra conversa constantment. Em sembla que no he passat mai tanta vergonya davant d’un autor. Era una entrevista per a la televisió, i qui va triar el lloc on la fèiem, un bar preciós, no es va adonar que la nostra taula quedava just al mig de l’accés al lavabo. No teníem temps per canviar d’espai, així que cada cop que els clients hi volien anar, passaven per darrere nostre. Encara ara no entenc que Martin Amis no s’aixequés i marxés.
Això no li va passar a Francisca Riviere quan va entrevistar l’autor l’any 1998. De fet, es va trobar amb ell diverses vegades, i gràcies a això la conversa que va publicar és rica, interessant i divertida, com quan Amis intenta descriure els lectors que fan cua perquè els signi els seus llibres. Per a mi, aquesta és la marca The Paris Review, la revista literària on es va publicar. Fundada el 1953 a París, pràcticament des d’aleshores les seves entrevistes s’han convertit en referents. Els escriptors hi parlen de les seves obres, de per què escriuen i de com ho fan, però també d’aspectes de la seva vida més o menys relacionats amb l’escriptura que ajuden a construir-ne retrats molt interessants. Són peces fetes amb temps i coneixement dels autors, plenes de detalls i sempre molt ben escrites.
La revista s’edita en anglès, però ara es pot llegir una selecció de 100 entrevistes en castellà gràcies a la publicació de The Paris Review. Entrevistas (1984-2012), editat per Acantilado i traduït per María Belmonte, Javier Calvo, Gonzalo Fernández Gómez i Francisco López Martín. No m’estranya que hi hagin participat quatre traductors: és un projecte que s’ha fet al llarg de vuit anys i que té més de 2.800 pàgines. Una autèntica meravella on apareixen noms com Raymond Carver, Céline, Toni Morrison, Kenzaburo Oé, Ray Bradbury, William Faulkner, Nadine Gordimer, Jack Kerouack o Isak Dinesen. Així fins a cent. Jo el vaig començar amb la magnífica Dorothy Parker i no em va decebre. Quina és la seva font d’inspiració? Resposta: “La necessitat de diners, estimada”.


6 comentaris:

  1. Ideal regal: 85 leuros de l'ala.

    ResponElimina
  2. he de mirar que m'ho passin els reis

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja estic fent la carta. Benvolguts reis majos d'orient...blablabla. Records a l'emèrit...

      Elimina
  3. Vosaltres rai que heu fet bondat. Es veritat...ara recordo que l'emèrit també es a l'Orient!, potser anirà a veure l'infantó. Per la meva part avisaré en Josep i la Maria perqué estiguin al cas, no fos que es quedin sense or (per l'incens i la mirra no han de patir). En tot cas si els porta algún regal (no crec) que mirin bé, no fos cas que sigui una escopeta pagada amb targetes black.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que el Reis Majos d'Orient hagin posat a disposició de l'emèrit-campechano una furgoneta, per tal d'ajudar-los en el repartiment. Qui sap si admet peticions, ell, personalment en persona. Benvolgut emèrit-campechano, porta'm calés trinco-trinco, gràcies. Solvència prou demostrada, la mare que el va.

      Elimina
    2. I una guillotina, també, gràcies!

      Elimina